Bloc de la PDE
Header

salvem lo deltaAquest 2015 serà decisiu pel Delta de l’Ebre, està en joc el seu futur i el de la seva població. Declarat Parc Natural i Reserva mundial de la Biosfera, pateix el deteriorament continu dels seus valors naturals, valors dels quals depèn l’agricultura, la pesca i el turisme del que viuen els seus 50.000 habitants. El nou Pla hidrològic de l’Ebre pot significar la desaparició del Delta, amb els 35 nous embassaments i 450.000 hectàrees de nous regadius.

Per això hem llançat la CAMPANYA PELS SEDIMENTS que es durà a terme durant els pròxims mesos per informar a la població sobre la crítica situació del Delta. La campanya pretén que s’apliquin solucions per restaurar els cabals ecològics del riu i alliberar els sediments atrapats a les preses. És a dir, pressionar políticament per tal de restaurar l’equilibri natural del Delta.

Com pots contribuir?

Punxa en aquest enllaç S.O.S: salvem lo Delta de l’Ebre!, llegeix la proposta i fes la teva microdonació a través de hazloposible. Necessitem la teva ajuda per adquirir els materials de difusió per desenvolupar la campanya. Tenim pocs dies per aconseguir els 2.000 euros!

Còpia i envia aquesta entrada a tots els teus contactes a través de mail i xarxes socials. Pots utilitzar aquesta imatge per penjar al teu facebook. En twitter: Dona suport Campanya pels Sediments! S.O.S Delta de l’Ebre! #microdonaciones via @MDonaciones

 

Salvem lo Delta de l’Ebre!

Moltes gràcies
Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció, SEO/BirdLife, Delta Polet, River Movies, Ebrevisuals,
diversos científics i habitants del territori

3754ce5b770281d

La instal·lació d’una vintena de reflectors al territori permet mesurar científicament el seu enfonsament

ACN./diaridetarragona.com

  • SEO/BirdLife, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció i altres entitats del territori han presentat, aquest diumenge, la ‘Campanya pels sediments’, que es durà a terme durant els pròxims mesos per fer difusió de la crítica situació que viu el Delta de l’Ebre. Conjuntament, doncs, denuncien la subsidència de la zona, reclamen solucions per restaurar els cabals ecològics de l’Ebre i que els sediments arribin al tram final del riu, i anuncien que faran pressió política per restaurar l’equilibri natural del delta. En una trobada a la Reserva Riet Vell també han mostrat als assistents un dels reflectors que s’han instal·lat per mesurar, científicament, l’enfonsament del Delta de l’Ebre.

“Que el delta s’enfonsa per falta de sediments és un fet”, ha sentenciat Ignasi Ripoll, representant de SEO/BirdLife a les Terres de l’Ebre, “això fa que necessitem aportació de sediments”. Precisament amb aquest objectiu, i coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les Zones Humides -que es commemora demà dilluns 2 de febrer-, s’ha presentat la ‘Campanya pels sediments’, en la qual treballaran conjuntament diferents entitats ecologistes del territori.

La intenció és, sobretot, mobilitzar i sensibilitzar sobre aquesta qüestió, i treballar colze a colze amb els investigadors per fer un pla de gestió dels sediments. Primer fent baixar els sediments que actualment es queden atrapats als diferents embassaments ebrencs, i després aportant arena a la desembocadura per evitar que desapareguin les platges de la zona (així com les catalanes i les valencianes). Amb l’estudi a la mà, ha exposat Ripoll, “intentarem pressionar els agents polítics i administratius de Catalunya, Espanya i Europa perquè facin que aquests sediments baixin d’una manera o d’una altra”.

 

El representant de SEO/BirdLife ha posat com a exemple illes de diversos indrets del món que, amb el canvi climàtic, estan “sentenciades a desaparèixer”. Per contra, els deltes es poden salvar, ha dit, amb una aportació de cabals d’aigua adequats. “Tenim una solució a un problema ambiental i volem que s’apliqui”, ha remarcat.

Micromecenatge

Josep Juan, membre de la ‘Campanya pels sediments’, ha explicat que una de les potes de la iniciativa se centra en aconseguir finançament, a través de micromecenatge. Els diners s’utilitzaran, d’una banda, per fer cartells permanents que es col·locaran en diversos punts del delta i que informaran dels seus problemes ambientals, i d’altra banda, per fer publicacions per arribar a més gent i difondre la qüestió de la regressió del territori. La iniciativa de crowdfunding ‘SOS: salvem lo Delta de l’Ebre!’, amb la qual es vol recollir 2.000 euros, va començar aquesta setmana i s’allargarà fins el 8 de març.

 Base científica

Tot i que a nivell científic, ha assegurat Ripoll, hi ha estudis que demostren de manera “fefaent” l’enfonsament del Delta de l’Ebre, s’han col·locat uns reflectors que, a través de senyals electromagnètics enviats per satèl·lit, poden mesurar de forma molt precisa aquest moviment. Actualment n’hi ha 17 repartits per tota la superfície deltaica, però se n’instal·laran fins a 24 per poder tenir, així, “un mapa d’enfonsament del delta”. “Si indiquen que perd alguns mil·límetres cada any”, ha assenyalat Ripoll, “es pot demanar que es busquin solucions” amb una base sòlida.

 Un problema invisible

Susanna Abella, membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), ha recordat que sempre han posat sobre la taula que “l’Ebre sense cabals és la mort del delta”. Així, ha reivindicat tant la importància dels cabals líquids, “que asseguraran els ecosistemes”, com dels sòlids, que suposen “la supervivència física del Delta de l’Ebre”.

“Quant a cabals líquids hi ha una postura clara de l’administració, però els cabals sòlids són els grans oblidats”, ha afirmat. En aquest sentit Abella ha denunciat que l’administració de l’estat espanyol, i també la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, “neguen l’existència d’aquest problema o l’intenten camuflar per no haver-lo d’abordar”.

pintadaLa Generalitat valenciana recorrerà al TC la Llei d’aigües de l’Aragó, que es reserva 6.550 hectòmetres cúbics anuals

M.Millan – diaridetarragona.com

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que l’aigua del riu tornarà a ser motiu de confrontació territorial aquest 2015, any d’eleccions municipals, autonòmiques i generals.

Un primer episodi ja s’ha fet efectiu amb l’anunci per part de la Comunitat Valenciana de la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’aigües i Rius de l’Aragó.

Aquesta norma blinda les competències en matèria hídrica del Govern aragonès i també reserva per a la comunitat 6.550 hectòmetres cúbics d’aigua de la coca de l’Ebre.

La Generalitat valenciana denuncia que la llei envaeix competències del Govern de l’Estat, mentre que des de l’Aragó s’argumenta que la llei desplega els termes establerts en el seu estatut d’autonomia. `

Per al vicepresident i conseller valencià d’Agricultura, José Ciscar, aquesta llei no és més que «una argúcia per blindar l’Ebre», i ha apostat per un pla hidrològic nacional que obri la porta a «transvasaments i a les connexions entre conques que siguin necessàries».

La Plataforma en Defensa de l’Ebre afirma que la voluntat del govern aragonès és assegurar-se uns recursos hídrics per poder posar en marxa els nous regadius projectats en el pla hidrològic de l’Ebre, mentre que València tem que el blindatge dels recursos a l’Aragó impedeixi un transvasament de l’Ebre.

«Estem convençuts que la demanda del gran transvasament de l’Ebre tornarà a sortir enguany, com a promesa electoral a València», lamenta el portaveu del moviment social Manolo Tomàs.

Inacció del govern català

En tot cas, des de la PDE es lamenta la «inacció del govern català per defensar el tram final de l’Ebre», que en tots aquests supòsits es queda sense els recursos necessaris per al seu bon manteniment ambiental.

La Plataforma treballa amb el supòsit que aquest 2015 es donarà a conèixer el nou pla hidrològic nacional (PHN), promès pel govern del Partit Popular després que els plans hidrològics de les diferents conques espanyoles ja s’han aprovat i, fins i tot, han entrat ja en procés de revisió.

Així, es mostren convençuts que el nou PHN inclourà el temut transvasament, però no com el que estava previst l’any 2001, sinó sota una nova aparença o nomenclatura. «No es parlarà de transvasaments, sinó de transferències de recursos o intercanvis de drets de consum, a través de les comunitats de regants», assegura Manolo Tomàs.

En aquest sentit, la Plataforma denuncia des de fa temps que els regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues han de servir per fer aquestes transferències d’aigua, cap al Llevant i l’àrea metropolitana de Barcelona, respectivament.

I recorda que la fiscalia està investigant les denúncies que han presentat per intentar impedir aquests suposats usos, més enllà del reg dels camps de conreu.