Bloc de la PDE
Header

15-02-01-dia zones humides 2015-L’Ebre sense sediments és la desaparició del Delta de l’Ebre

Presentació de la CAMPANYA PELS SEDIMENTS

10:00 Riet Vell
11:00 Platja del Trabucador

Coneixerem de primera mà els efectes de la manca d’aportació de sediments en el Delta

CAMPANYA PELS SEDIMENTS

cuencaEl Govern de la Generalitat amplia la lluita contra el Pla Hidrològic de l’Ebre a la revisió del mateix document, actualment en fase d’exposició pública i que continua sense garantir un cabal ecològic suficient al tram final del riu.

La necessitat d’augmentar el cabal ecològic serà un dels principals arguments del paquet d’al·legacions que presentarà el Govern abans que s’esgoti el termini, el 30 de juny.

El departament de Territori i Sostenibilitat lamenta que els cabals fixats no varien en la revisió del pla respecte al document en vigor. Així es continua mantenint 3.010 hm3/any de cabal ecològic a Tortosa i 3.370 hm3/any a la desembocadura.

Cal tenir en compte que la Comissió de Sostenibilitat per a les Terres de l’Ebre va proposar el 2007 uns cabals ecològics de 9.509 hm3/any en normalitat i 7.168 hm3/any en sequera. Els cabals ecològics proposats a la revisió del pla només suposen entre el 35% i el 50% dels proposats per la comissió.

A banda del Govern, qui ha anunciat també al·legacions al document és la Plataforma en Defensa de l’Ebre. El seu portaveu, Manolo Tomàs, no mostra, però, cap confiança en l’acceptació de les al·legacions per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i ho considera una «presa de pèl, una partida de cartes amb les cartes marcades».

Regadius desorbitats

La revisió del pla manté totes les previsions de nous regadius i l’increment de la demanda d’aigua per les diferents comunitats autònomes.

Més d’un 70 per cent de la demanda procedeix de la comunitat d’Aragó amb 2.290 hm3/any, molt per sobre de Catalunya, amb 445 hm3/any i la Rioja, amb 148hm3/any. En total, la reserva d’aigua demanada per un total de vuit comunitats és de 2.986,6 hm3/any.

Cal recordar que el Pla Hidrològic Nacional aprovat pel Govern Aznar projectava un transvasament de l’Ebre de 1.050hm3/any a l’àrea metropolitana de Barcelona i al Llevant espanyol.

Així que les noves demandes d’aigua tripliquen el transvasament de l’Ebre, derogat pel Govern socialista. En aquest punt, la PDE ha apel·lat la Generalitat a reduir la petició de previsió de regadius per tal de facilitar un augment dels cabals mínims.

Això a banda, la projecció de la demanda d’aigua per als regadius actuals es manté molt similar al del pla vigent, amb petits canvis.

La demanda es redueix lleugerament i es fixa en 7.623 hm3/any (7.680 al pla vigent) consumits en 965.698 hectàrees. La projecció a 2033 es fixa en un consum de 9.719 hm3/any (un increment del 27,5%).

Tot i que l’actual Pla hidrològic de l’Ebre es va aprovar el mes de març (ara fa 10 mesos), la Directiva europea en matèria d’aigua obliga que a finals del 2015 estigui aprovada una primera revisió, com així ha anunciat la CHE que serà.

El pla en vigor, al Suprem

La Generalitat ja va mostrar la seva disconformitat amb alguns punts i articles del vigent Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre, especialment pel que fa a la determinació de cabals ecològics a l’Ebre, i l’elevada programació de nous regadius i noves demandes a la conca sense una clara justificació i anàlisi de viabilitat. Per aquest va interposar un requeriment davant el Consell de Ministres el 29 d’abril de 2014, i posteriorment, al ser desestimat aquest, va interposar una demanda al Tribunal Suprem (19 de desembre de 2014) per irregularitats en la correcta implantació del Reglament de la planificació hidrològica i la instrucció tècnica de planificació.

A.Caralt – diaridetarragona.com

pintadaLa Generalitat valenciana recorrerà al TC la Llei d’aigües de l’Aragó, que es reserva 6.550 hectòmetres cúbics anuals

M.Millan – diaridetarragona.com

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) alerta que l’aigua del riu tornarà a ser motiu de confrontació territorial aquest 2015, any d’eleccions municipals, autonòmiques i generals.

Un primer episodi ja s’ha fet efectiu amb l’anunci per part de la Comunitat Valenciana de la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’aigües i Rius de l’Aragó.

Aquesta norma blinda les competències en matèria hídrica del Govern aragonès i també reserva per a la comunitat 6.550 hectòmetres cúbics d’aigua de la coca de l’Ebre.

La Generalitat valenciana denuncia que la llei envaeix competències del Govern de l’Estat, mentre que des de l’Aragó s’argumenta que la llei desplega els termes establerts en el seu estatut d’autonomia. `

Per al vicepresident i conseller valencià d’Agricultura, José Ciscar, aquesta llei no és més que «una argúcia per blindar l’Ebre», i ha apostat per un pla hidrològic nacional que obri la porta a «transvasaments i a les connexions entre conques que siguin necessàries».

La Plataforma en Defensa de l’Ebre afirma que la voluntat del govern aragonès és assegurar-se uns recursos hídrics per poder posar en marxa els nous regadius projectats en el pla hidrològic de l’Ebre, mentre que València tem que el blindatge dels recursos a l’Aragó impedeixi un transvasament de l’Ebre.

«Estem convençuts que la demanda del gran transvasament de l’Ebre tornarà a sortir enguany, com a promesa electoral a València», lamenta el portaveu del moviment social Manolo Tomàs.

Inacció del govern català

En tot cas, des de la PDE es lamenta la «inacció del govern català per defensar el tram final de l’Ebre», que en tots aquests supòsits es queda sense els recursos necessaris per al seu bon manteniment ambiental.

La Plataforma treballa amb el supòsit que aquest 2015 es donarà a conèixer el nou pla hidrològic nacional (PHN), promès pel govern del Partit Popular després que els plans hidrològics de les diferents conques espanyoles ja s’han aprovat i, fins i tot, han entrat ja en procés de revisió.

Així, es mostren convençuts que el nou PHN inclourà el temut transvasament, però no com el que estava previst l’any 2001, sinó sota una nova aparença o nomenclatura. «No es parlarà de transvasaments, sinó de transferències de recursos o intercanvis de drets de consum, a través de les comunitats de regants», assegura Manolo Tomàs.

En aquest sentit, la Plataforma denuncia des de fa temps que els regadius Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues han de servir per fer aquestes transferències d’aigua, cap al Llevant i l’àrea metropolitana de Barcelona, respectivament.

I recorda que la fiscalia està investigant les denúncies que han presentat per intentar impedir aquests suposats usos, més enllà del reg dels camps de conreu.