El caragol maçana, la inundació al delta de l’Ebre i les mesures agroambientals de l’arròs.

13 Novembre 2013

efectes del cargol poma copia

La plaga del caragol maçana està causant veritables estralls agrícoles i mediambientals al delta de l’Ebre. Després de quatre anys des de que se va donar la primera veu d’alerta; este caragol no ha fet més que avançar per arrossars, desaigües, canals i riu i sembla ser que costa trobar un mètode de lluita eficaç que no acabi suposant un càstig econòmic important al sector arrosser que és qui a priori més n’està patint les conseqüències. Per a un correcte control d’esta plaga és necessari comptar amb al participació del sector arrosser del delta com a gestor de la gran part dels espais oberts. Per això, a data del 7 de novembre del 2013, s’ha publicat al DOGC la Resolució AAM/2291/2013, de 30 d’octubre, per la qual es fixa com a mesura de control del caragol poma el tractament amb aigua de mar i l’assecament hivernal de determinades zones del Delta de l’Ebre. El caragol maçana és una espècie aquàtica que no pot sobreviure perllongadament en espais secs, però que s’adapta molt bé a les condicions d’inundació quasi permanent en que se troba al delta de l’Ebre. En este sentit, sembla que un dels mètodes de control més eficaços contra esta espècie hagi de ser l’assecat dels arrossars i de la xarxa de drenatge. A més a més, tant l’assecat com la salinització representen un mètode de lluita barat i respectuós amb el medi ambient si el comparem amb altres tractaments de tipus químic. Però resulta preocupant el fet de que l’assecat necessari i obligatori de camps i desaigües entri en conflicte amb les mesures agroambientals de l’arròs a que s’adhereixen els agricultors per tal d’anar un pas més enllà en el respecte del mediambient, de la qualitat de les aigües i també per a poder mantenir la viabilitat econòmica d’un sector que sobreviu gràcies a estes ajudes. Més concretament, estem parlant del descompte d’uns 54 €/ha corresponents a la prima de la inundació hivernal dels arrossars i que els agricultors arrossers deixaran de percebre durant campanya del 2013. De totes maneres, els agricultors més afectats per la plaga són conscients del problema i tot i no trobar-ho just, alguns ja s’han resignat al descompte d’esta quantitat d’ajudes per tal de poder continuar cultivant arròs. Però el fet més preocupant és el que pugui passar l’any 2014 en situació de pròrroga de les mesures agroambientals de l’arròs. La Direcció General d’Agricultura y Desenvolupament Rural de la Comissió Europea ha entès la situació d’excepcionalitat per a l’any 2013; però davant la incertesa creada entre el compromís d’inundació en la subactuació agroambiental de “Millora de la qualitat mediambiental de les iagües i les terres dedicades al cultiu de l’arròs” per una banda i la obligatorietat d’assecar alguns camps afectats que s’estableix en la Resolució AAM/2291/2013 abans esmentada; no podem estar completament segurs de que esta línia d’ajuts s’asseguri en la seua totalitat per al 2014. En este sentit, hem de tenir en compte que la inundació hivernal és un compromís inseparable dels altres sis compromisos establerts en la subactuació agroambiental a que s’acullen els arrossers al delta de l’Ebre. Per tal d’entendre la importància d’aquests ajuts en el balanç d’explotació dels agricultors arrossers, cal saber que el total percebut pels agricultors en la subactuació correspon a 391 €/ha i que significa un 25% de la seva renda. També cal saber que esta no és una situació desitjada pels arrossers i que per interessos internacionals, l’arròs és un producte fortament intervingut, considerat com a “de primera necessitat” i que per tant, el seu preu ha de ser baix per a que tothom el pugui consumir. Resultat; que avui en dia els agricultors arrossers tenen el preu de venda igual al cost de producció i per tant, el benefici d’explotació correspon a les ajudes establertes i sense les quals, no podrien mantindre la seva activitat. Finalment, un altre punt conflictiu i molt important en la gestió de la plaga del caragol maçana és el seu control en el riu. Ara per ara, les organitzacions i departaments de l’Administració que tenen competències al riu no s’hi han implicat amb la seriositat que se requereix. En este sentit, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) només respon pel tram d’aigües amunt des de la localitat de Tortosa; mentre que aigües avall correspon a competències de la Delegació de Costes del Ministeri per ser zona marítima terrestre. Així que entre uns i altres, durant el 2013 no s’ha dut a terme ninguna actuació al riu, quedant els marges fluvials infestats de caragol maçana i sent aquesta una font de propagació de la plaga riu amunt i cap a la xarxa de drenatge dels voltants en cas de crescudes del riu.

Marc Ibeas Enginyer Agrònom

Recent posts