UP exigeix transparència amb els preus del Xerta-Sénia i el futur dels pous
El sindicat agrari Unió de Pagesos (UP) ha exigit aquest dimarts als responsables de la Comunitat de Regants del canal Xerta-Sénia que posen sobre la taula tota la informació sobre el cost dels regadius per als agricultors i aclareixin, entre d’altres aspectes, en quina situació quedaran els pous que fa anys que funcionen al Baix Ebre i al Montsià, un cop que entre en funcionament el nou regadiu. El sindicat agrari ha retret als dirigents de l’ens no haver actuat amb transparència a l’hora d’informar els usuaris sobre els preus, així com en la difusió de la convocatòria de l’assemblea general del passat dia 11. A més, a UP consideren que els preus anunciats es queden curts i facilitarien un transvasament al País Valencià.
El coordinador d’UP a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, ha mostrat la seua sorpresa pel fet que els preus anunciats -2.580 euros per hectàrea i 0,092 euros per metre cúbic d’aigua- són sensiblement inferiors als anunciats fa només uns mesos i “no lliguen amb l’estudi de viabilitat del Xerta-Sénia”. Unes xifres, a més, que no precisen en quins casos seran regadius plens o de suport -amb menor dotació- i no preveuen el futur encariment dels costos de l’energia elèctrica en els pròxims anys. “És caríssim apuntar-s’hi per aquells que ja tenen organitzada l’estructura i la xarxa de regadiu”, ha afirmat. També ha criticat que no es concrete la forma com arribarà l’aigua a les finques. Per al sindicat agrari, però, la gran pregunta continua sent el llindar de la viabilitat del projecte en funció dels usuaris que vulguen assumir-ne aquest cost. “I si són la meitat dels previstos, com ho paguem?”, ha insistit Montesó, tot recordant l’eterna amenaça d’un transvasament cap al País Valencià, que demana insistentment l’aigua del canal, si no s’aconsegueix finançar la seva posada en marxa i manteniment -un projecte que ja ha suposat una inversió pública de 100 milions d’un total de 350 milions d’euros, dels quals 71 corresponen als regants-.
D’altra banda, els pous en funcionament a l’àrea de regadiu del canal són l’altre gran afer pendent. “Per no haver fet l’administració les coses quan tocaven, molta gent va buidar les seves llibertes d’estalvis als anys 80 i 90 per fer pous. Què passarà ara amb les concessions? La Llei d’Aigües i la concessió del Xerta-Sénia diu que passaran a ser concessió del canal. Perdrem el que tenim. Hem invertit i fet molt esforç molt allí. Què passarà amb la concessió? Ho tenim clar, malauradament”, ha inquirit el dirigent sindical.
Per tot plegat, considera UP que l’anunci del president de la Comunitat de Regants, Lluís Cortiella, respon a un “nou globus sonda” al col•lectiu de pagesos potencialment interessats en regar. “No s’ha presentat en un document estructurat. És increïble que no hi hagi un document oficial”, ha coincidit el responsable de regadius del sindicat, Antoni Borràs. “Estem encallats al mateix lloc de sempre i no avancem. Volem un regadiu per regar i no per transvasar. El canal té una direcció cap al sud. Allí tenen el poder econòmic per pagar l’aigua a un preu que nosaltres no podrem pagar mai”, ha resumit Montesó, tot recordant que el regadiu encara no s’ha posat en marxa, fet que podria acabar convencent potencials interessats.
En aquest sentit, UP ha reclamat als regants i “als poders públics” que “forcin un canvi” en les formes de procedir a l’interior de la comunitat, per poder fer arribar la informació i el debat a tots els afectats. I és que els ànims estan encesos arran la l’assemblea dels regants del passat dia 11, on es va aprovar l’avantprojecte del regadiu i les condicions econòmiques, una reunió que, consideren, no es va convocar seguint tots els preceptes reglamentaris per a la seva difusió i publicitat. “Hem estat mal informats. S’han produït irregularitats en una assemblea amb falta de transparència i democràcia”, ha indicat Montesó. “S’havien d’haver fet reunions prèvies als pobles sobre què anaven a aprovar a la junta general”, ha afegit. Segons el dirigent d’UP, a més a més, el president de la Comunitat, Lluís Cortiella, al capdavant de l’ens durant els últims dotze anys, es mantindria al càrrec durant els últims anys “sense haver convocat eleccions”. “Haurien hagut d’haver eleccions ja fa més de quatre anys i no les hi ha hagut o no ens n’hem assabentat, com l’assemblea”, ha tancat.
Per la seua banda, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, ha confirmat les xifres de preu fetes públiques per la Comunitat de Regants -els 2.580 euros per hectàrea, ha precisat, sortiria d’una mitjana entre reg ple i reg de suport-. “En les condicions econòmiques i de facilitat d’accés al préstec és un preu raonable. El reg de la Terra Alta ja va anar per aquí”, ha valorat. El Govern té previst adjudicar durant els pròxims mesos les obres pendents de la xarxa principal de regadiu, l’execució de les quals -sota la tutela d’Agricultura- assumirà una empresa com a concessió per recuperar la inversió en un període de 30 anys. Segons el delegat, els regants estan pressionant “perquè volen regar” i el Govern dóna suport a aquest projecte com a fórmula per potenciar com alternativa l’activitat econòmica agrària a més de fixar la població al territori davant el creixent atur en el sector industrial. “L’agricultura té alts i baixos però sense aigua no és viable”, ha certificat.
