L’any anterior el govern de l’estat espanyol havia presentat el nou Plan Hidrológico Nacional, el qual, entre altres bestieses, preveia la construcció de molts embassaments i un transvasament desmesurat d’aigua del riu Ebre cap a altres conques. Aquest transvasament hagués significat la mort de l’Ebre i del seu Delta tal com els coneixem. Donat que l’Ebre és uns dels únics recursos o atractius que tenim en aquestes terres, amb uns ecosistemes molt particulars; hagués comportat un canvi radicalment negatiu en la vida de la gent de les Terres de l’Ebre.
Confiats que aquest plantejament del govern espanyol anava en contra de les Directives europees, no enteníem com la Unió Europea els podia donar el vist-i-plau, ni molt menys els diners que reclamaven des de Madrid per finançar les obres – uns 8.000 milions d’euros! Però també sabíem que els nostres arguments purament tècnics, socials o econòmics no tindrien gaire valor en el món fosc dels corredors de les institucions de Brussel•les davant del lobby polític per al qual Madrid estava emprant totes les seves armes. Havíem de mostrar a Brussel•les que confiàvem de la neutralitat i l’objectivitat de la Comissió Europea per a prendre una decisió justa i correcta. Havíem de mostrar que els ciutadans europeus volien confiar en Europa. Per això, vam pensar que la millor targeta de presentació, érem natros mateixos, els afectats, allí in situ. I va funcionar. 15.000 persones es fan sentir! La manifestació va tenir tal efecte que aquesta decisió sobre el finançament no es va prendre a la lleugera, sinó que es van obrir 3 anys de debats intensos davant pressions de tots els costats. Finalment al 2004 la Comissió va començar a emetre dictàmens que ens donaven la raó, mentre a Madrid també les coses començaven a canviar …
Les amenaces de transvasaments havien acabat? No. El nou govern va derogar parts importants del PHN i ho vam celebrar, però va continuar construint el “canal” Xerta-Sènia, unes obres que segueixen la trajectòria precisa del transvasament recentment anul•lat. Al•legant motius de “interès general” i parlant d’uns regants ficticis, les obres no han parat mai i, ara, sembla que aquest canal podria convertir-se en un nou transvasament si ajuntem les últimes noticies. I amb el canal Segarra-Garrigues fent camí cap a Barcelona, sembla que el moviment social no es pot aturar. Per això és important recordar allò que vam ser capaços de fer fa 10 anys, per reunir forces per tornar a lluitar!
Lo riu és vida, no als transvasaments!
(Podeu compartir records d’aquells dies amb aquesta pagina del Facebook )
