Després de la constitució de la Taula Nacional de la Sequera, es va plantejat aprofitar la seva estructura representativa per tal d’abordar un nou debat participatiu amb uns objectius i una filosofia més amplis: el Debat de l’Aigua a Catalunya.
Dimarts 20 d’octubre de 2009 es va fer a Barcelona una nova reunió de la taula de l’aigua promoguda per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua). (on la PDE també hi participa) En aquest nou debat es van fer quatre xerrades i després hi van haver tres grups diferents de treball.
Les xerrades es van centrar sobre la garantia i disponibilitat d’aigua a mitjà termini i a llarg termini.
Les dues xerrades que van fer el representant dels enginyers i el de l’Agrupació de Serveis de l’Aigua de Catalunya (ASAC), van deixar clar que amb les dessaladores, embassaments i recursos actuals no ho tindrem tot solucionat a llarg termini i per tant també s’ha d’apostar per la interconnexió de totes les xarxes d’aigua de Catalunya i per nous transvasaments de fora de l’estat espanyol com és el del Roina, però amb una gestió unificada de tot el territori.
El representant de l’ACA va dir clarament que ells no volen cap transvasament però si una interconnexió més gran i una gestió unificada de tots els recursos hídrics que existeixen a Catalunya incloent-hi el de l’Ebre, que ara per ara el gestiona la CHE (Confederación Hidrográfica del Ebro).
L’única xerrada que va plantejar una altra manera de veure la problemàtica dels recursos hídrics i la seva utilització la va fer el representant de la Fundación Nueva Cultura del Agua, que va parlar de la problemàtica i de la planificació des d’un punt de vista més filosòfic i no econòmic.
El que va quedar clar és que encara estem al mateix lloc on érem fa uns quants anys i que tot el que hi ha darrere de la filosofia de la nova cultura de l’aigua, els poders econòmics no estan disposats a assumir-ho perquè ells encara continuen veient l’aigua i els rius com una font de negoci sense tindre en compte moltes més consideracions i sense pensar que els rius formen part d’un territori al qual li donen personalitat.
