RIU AMUNT ES REPARTEIXEN LO RIU I AQUÍ NO DIEM NI PIU
El text refós de la Llei d’Aigües (TRLA) incorpora la transposició de la Directiva Marc de l’Aigua al dret espanyol i estableix els terminis obligatoris del procés de planificació hidrològica. Dins d’aquest procés es troben els treballs d’aplicació de la DMA a la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre, sent l’objectiu més immediat la redacció del Pla de Conca que ha d’estar aprovat abans del 31 de desembre de 2009.
De manera prèvia al pla s’han de realitzar una sèrie de documents on s’hi ha d’implicar la ciutadania. Aquest document anomenat “Esquema de temas importantes en materia de aguas (ETIS)” es va començar a elaborar amb un primer esborrany fa un parell d’anys i va sortir a exposició el 30 de juliol de 2008. A partir d’aquesta data es va obrir un període de 6 mesos d’exposició pública, període en el qual qui volgués podia presentar les al·legacions corresponents.
En una primera anàlisi els temes importants plantejats semblen correctes, tanmateix una visió molt més profunda fica de manifest que si bé s’han determinat quins són els problemes existents, en cap moment s’han analitzat les causes i les conseqüències. De manera que hi ha problemes i mesures plantejades que són totalment contradictòries.
Després del període d’exposició pública s’han presentat unes 600 al·legacions entre empreses, administracions públiques locals i autonòmiques, col·lectius socials com el nostre, entitats ecologistes i fins i tot de gent en particular.
Resulta curiós comprovar com des de l’administració catalana no s’han presentat al·legacions, tret del DARP per a sol·licitar encara més regadius als plans de Lleida. Sembla que a l’administració catalana no l’importi per a res la supervivència del Delta i la mar de l’Ebre, amenaçat per la política expansionista de regadius a la conca.
L’administració tampoc s’ha manifestat per defensar la proposta de cabals que va sortir de la Comissió de Sostenibilitat i aprovada per tothom; ministeri de mediambient, confederació i govern català inclosos. Contrasta aquest “me se’n fotisme” amb la reivindicació constant del govern d’Aragó de la reserva estratègica de 6.500 Hm3/any per a ús exclusiu d’Aragó i la del govern valencià sobre els excedents de l’Ebre per a futurs transvasaments.
L’administració catalana ha callat, sembla con si el repartiment de l’aigua de l’Ebre els sigue un afer aliè. Es limiten a fer declaracions, com les del conseller, dient que defensarà on faci falta la proposta de cabals de la CSTE, però a l’hora de la veritat no ho fan. A la PDE pensem que al govern català li cal defensar els interessos de Catalunya en papers i no en paraules que se les emporta el vent. El govern català, via la institució que cregués convenient, hauria d’al·legar tal i com han fet el govern d’Aragó, Navarra, Valencià, Castella-La Mancha, La Rioja i Euskadi. Volem realitats i no paraules.
Tampoc l’administració de les TTEE ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Cap institució pública de les TTEE, tret de l’ajuntament de Vinebre, s’ha pronunciat.
I la Comissió de Sostenibilitat què ha dit respecte als problemes de la Conca de l’Ebre? Res de res.
De què ens serveix tenir una delegació, uns directors territorials, un IDECE, una Comissió de Sostenibilitat, uns Consells Comarcals, si aquests no defensen el territori on i quan fa falta? Per a què volem totes aquestes institucions que paguem dels nostres impostos, si no fan absolutament res per al que han estat creades?
Des de la PDE encoratgem a totes les institucions a que es fiquen al costat de la gent del carrer i s’impliquen en la defensa del territori. El Pla de Conca determinarà el futur d’estes terres, no podem girar la cara i mirar cap un altre costat, mos hem d’implicar com a societat i mos hem d’implicar tots si volem un futur digne per al nostre territori.
(La Veu de l’Ebre, 9-2-09)
