Bloc de la PDE
Header

EL PERIODICO DEL MEDITERRANEO // N.MARTÍNEZ // EFE 20/05/2015

La Generalitat valenciana considera “fundamental”, para dar su visto bueno a la revisión del plan de cuenca del Ebro 2015-2021, que el Gobierno de España contemple luego enel Plan Hidrológico Nacional (PHN) el trasvase de aguas del río Ebro a la Comunitat de hasta 4.000 hm3 al año.

Desde la Conselleria de Agua, a cargo de José Císcar, incluyen esta petición, que consideran “lícita”, en una primera tanda de alegaciones al plan del Ebro –con fecha del 15 de mayo–,reservándose presentar otras, más detalladas, “antes de que finalice el plazo legal de la información pública”, resaltan.

Ahora, apuntan que sí están satisfechos de que el plan “contemple la reserva de 10 hm3 del río Bergantes para la provinciade Castellón, para necesidades de abastecimientos y agropecuarios”. Estaaportación de agua, unida a un plan de inversiones de 22,5 millones de eurospara materializarla, fue consecución de negociaciones de la Diputación con la Confederación Hidrógrafica del Ebro en 2014. También comparten que, como exigían,“se hayan corregido las normas sobre caudales ecológicos, incluyendo que losmínimos exigibles no superen al régimen natural de cada momento”.

7.000 HM3 VAN AL MAR // Sin embargo,reivindican incluir el trasvase del Ebro al sureste español y ratificaron luegoen el PHN. La Administración autonómica alega que “es viable porque hay excedentes suficientes, y lo apunta el propio plan: todos los consumos del agua de la cuenca actuales y futuros representarían la mitad del agua existente, es decir, más de 7.000 hm3 de media que llegan anualmente al mar”. En base a estas observaciones, argumentan que “si a los 7.000 hm3 se les resta los requerimientos ambientales que necesita el delta del Ebro, sería posible trasvasar hasta 4.000 hm3 al año de media, un valor más de 10 veces superior al déficit hídrico de la Comunitat”. Por ello, añaden que “la Generalitat exige al Gobierno de España que, como siempre ha hecho de manera irrenunciable, en elPlan Hidrológico Nacional (PHN) que debe aprobarse con carácter inminente, seejecute el trasvase del Ebro, conforme se previó en el citado texto legal del2001”.

INUNDACIONES // Para la Conselleria, en lazona del Ebro, aun con excedente, puede que existan igual déficits locales que precisen infraestructuras de regulación y gestión óptima de los embalses,“cuestión vital para evitar trágicos sucesos, como las inundaciones de este año”. Por ello, insisten en “un desembalse ordenado de aguas”.

Las diferencias del PP de la Comunitat yAragón son palpables en este tema, reabierto en plena campaña electoral. Elviernes ya hubo cruce de críticas entre la presidenta de Aragón, Luisa FernandaRudi, y el conseller Císcar, quien visitó a agricultores en Xerta (Tarragona),donde está el canal a Càlig, obra simbólica del futuro trasvase.

fetsL’entitat, que celebra dissabte la seva tretzena assemblea, denuncia ‘l’engany’ de la Govern amb l’informe de la Xarxa Natura 2000 i reclama el suport dels partits ebrencs

Si la revisió en marxa del Pla Hidrològic de l’Ebre no introdueix canvis substancials en els cabals del tram final del riu, els embassaments i els regadius previstos, el govern Espanyol pot perdre una quantitat molt important de fons europeus destinats a infraestructures i medi ambient en els pròxims anys. Aquest és un dels principals missatges que la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) llançarà dissabte en la seva tretzena assemblea general. El moviment social antitransvasament ha reiterat el seu malestar amb el Govern, a qui ha acusat d'”engany” per no haver-los tramès encara l’informe sobre els impactes del Pla en la Xarxa Natura 2000, tal i com s’havia compromès.

La PDE assegura que la Comissió Europea ha tramès al govern espanyol una llista d’unes 50 recomanacions que ha d’incloure en la revisió del Pla Hidrològic de l’Ebre -un procés que ha d’acabar abans de finals d’any- coincident, en bona mesura, amb els plantejaments que el moviment social antitransvasament i les organitzacions ecologistes havien traslladat a Brussel·les. En aquest sentit, ha recordat la portaveu de l’entitat, Susanna Abella, l’informe europeu sobre la revisió del Pla aprovat el febrer de 2014 posa en qüestió no només els 95 metres cúbics per segon de cabal al tram final de l’Ebre i el Delta, sinó també la capacitat dels embassaments i les 465.000 noves hectàrees de regadiu previstes.

D’acord amb Abella, l’executiu estatal té l’obligació d’incloure aquestes prescripcions si no vol qüestionar l’Acord Marc comunitari, comprometent la percepció d’una considerable quantitat de fons europeus destinats a infraestructures i medi ambient els pròxims anys. “Si es neguen a fer els canvis i la Unió Europea pressiona tindran un problema greu que pot afectar les Terres de l’Ebre”, ha apuntat. “No ens sabrà gens de mal que es perdin les subvencions”, ha afegit el també portaveu Manolo Tomàs, tot instant al PP i al Partit Aragonès Regionalista (PAR) a deixar d’actuar en clau autonòmica i “posar-se les piles i governar”, assumint les modificacions reclamades.

La PDE entén que la pressió de Brussel·les pot ser la via més plausible per aconseguir redreçar un Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre al qual s’oposa frontalment i que, considera, una sentència de mort per al tram final del riu i el delta de l’Ebre. Vigilants davant els possibles intercanvis de cromos que es puguin produir al respecte a Brusel·les, el moviment antitransvasament ha decidit jugar a fons la carta del Delta i la seva consideració, en l’àmbit comunitari, com un espai “estratègic” des del punt de vista ambiental per a les aus migratòries, per blindar el futur del riu.

En aquest sentit, recorden que si la modificació del Pla que ha d’estar vigent entre 2015 i 2021 no es tanca en termes clars i concisos, les amenaces de transvasament mitjançant un nou Pla Hidrològic Nacional ressorgiran amb possibilitats de reeixir, com ja apunten les declaracions públiques de molts dirigents polítics de Múrcia i el País Valencià. Alerten que la detracció, en aquest cas, es produiria per la via del model del minitransvasament a Tarragona.
A banda de les al·legacions que preparen per presentar, abans del 30 de juny, a la revisió del Pla, la PDE continua esperant l’informe de la Generalitat sobre els impactes que tindria en els espais de la Xarxa Natura 2000 del tram final i del Delta per utilitzar-lo jurídicament a Brussel·les en la batalla jurídica. Tot i que no descarten del tot que el puguin acabar rebent aquesta mateixa setmana, Tomàs no s’ha tallat a l’hora d’acusar el Govern d’haver-los “enganyat”. Previst des de l’abril de l’any passat arran d’una moció aprovada pel Parlament i amb un últim compromís de lliurar-lo el passat 20 de març, en el marc de la reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, el document encara no arribat.

La Generalitat “guanya temps”

“Ens enganyen. I és un document molt important. Està passant els temps i ens passen amb romanços”, ha lamentat Tomàs. Brussel·les reclama el document per calibrar la dimensió dels desastres que podria ocasionar el Pla Hidrològic als espais sensibles de les Terres de l’Ebre. Segons ha abundat el mateix portaveu, la Generalitat estaria “guanyant temps” amb una estratègia de dilació. “Intuïm que una part del Govern no tingués com a prioritat defensar els interessos de les Terres de l’Ebre per motius locals o concrets, aliens a una idea de país i sostenibilitat. Podem dir que hi ha diferències molt clares entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el d’Agricultura. Però el resultat és que el document no el tenim”, ha sentenciat.

En aquesta mateixa direcció va una de les pancartes que presidiran la tretzena assemblea general que tindrà lloc aquest pròxim dissabte -18 d’abril- al vespre a Tortosa: “Volem fets i no paraules”. No entenen per què la resta de partits polítics que van donar suport l’abril de 2014 al Parlament a encarregar aquest informe no s’hagin mogut per exigir-lo. “No confiem en el suport de la classe política del territori. Ningú ha mostrat interès. Van votar però ningú s’ha preocupat que el tinguem”, ha remarcat Abella, tot mostrant el malestar del moviment social amb els dirigents polítics ebrencs. “Ara tothom és antitransvasament i volen el cabal ambiental. Però només de paraula”, ha lamentat.

De cara l’assemblea, la PDE vol reclamar obertament un compromís de suport clar de la classe política i les entitats del territori en la seva estratègia per forçar un canvi en la política hidrològica que garanteixi la supervivència de l’Ebre. Reclamen als partits que exerceixin “pressió política” en aquest sentit. Durant els pròxims mesos es plantejaran noves accions i mobilitzacions, encara sense data. “La gent del territori en té ganes”, ha afirmat Abella.

ACN-Diaridetarragona.com

pde1.jpgEl moviment social denuncia els perjudicis mediambientals que suposa el pla per al tram final de l’Ebre i demana una reducció dels nous regadius i embassaments previstos.

Representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es van desplaçar ahir a Barcelona per lliurar la queixa sobre el pla hidrològic de la conca de l’Ebre a l’oficina que la Comissió Europea té a la capital catalana.

L’objectiu, segons detallà el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, és denunciar que el pla hidrològic de l’Ebre incompleix diferents normatives europees i tindrà efectes greus sobre el delta de l’Ebre, una zona protegida en l’àmbit internacional. Així, reclamen a la Comissió que actuï perquè l’Estat espanyol modifiqui el pla.

El document s’ha estat elaborant per part de tècnics i científics des d’abans de l’estiu. La PDE va esperar que el pla fos debatut tècnicament entre la Unió Europea i el govern de Madrid, un procés que va tenir lloc la setmana passada.

A més, la PDE esperava també poder lliurar els documents de suport que va demanar a la Generalitat, que havia d’elaborar l’organisme que gestiona la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, però això no ha estat possible i l’espera ha endarrerit tot el procés, comentà Tomàs.

Segons s’explicita a la queixa, el nou pla de conca vulnera la normativa marc d’aigües europea, «perquè l’anàlisi de l’estat de les masses d’aigua acaba a Tortosa i no té en compte el delta de l’Ebre». També demanen que s’investigui l’incompliment de diferents articles de les directives d’hàbitats i d’aus de la Unió Europea. Per últim, consideren que no hi ha cap justificació tècnica, econòmica i social per a la inclusió de 450.000 noves hectàrees de regadius i 40 nous embassaments en la planificació hidrològica de la conca de l’Ebre per als propers anys.

Al parer de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aquestes noves infraestructures, de les quals el pla no explica els beneficis futurs que haurien d’aportar, comportaran greus perjudicis al delta de l’Ebre en dues vessants:reduiran l’aportació de cabals al tram final de l’Ebre i l’aigua portada estarà més contaminada i, per tant, serà d’una qualitat molt menor;fet que pot perjudicar l’equilibri ambiental del delta de l’Ebre.

La PDE espera que la Comissió atengui aquesta queixa i que la qüestió pugui arribar finalment al Tribunal de Luxemburg, on s’insti l’Estat a una modificació substancial del pla de conca.

Tots aquests aspectes s’analitzaran més a fons en una jornada tècnica que tindrà lloc el 2 de desembre a Tortosa, amb la col·laboració de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.

Aquesta línia de lluita s’afegeix al front jurídic endegat en els propers mesos. Així, continua en tràmit el recurs contenciós administratiu presentat al Tribunal Suprem, el qual ha requerit documentació addicional a la PDE, així com les investigacions pels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues als jutjats de Tortosa i Lleida, respectivament.

M.Millan-diaridetarragona.com