El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre, DEPANA, ajuntaments de les Terres de l’Ebre i Consells Comarcals contra el Pla Hidrològic de l’Ebre (PHE).
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) denunciem que el Tribunal Suprem (TS) legitima judicialment la política hidràulica de l’estat espanyol, fent cas omís a les evidències científiques i tècniques aportades sobre l’estat del riu i el Delta de l’Ebre, així com les seues necessitats pel que fa a cabals i sediments. Aquesta sentència evidencia un pacte d’estat per una gestió mercantilitzada dels rius i el territori, basada en nous transvasaments i grans regadius.
El passat 11 de març del 2019, el TS va emetre la sentència sobre el recurs contra el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre aprovat en el Real Decret 1/2016. El recurs es va interposar l’any 2016 per part de la PDE, l’associació Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural i els ajuntaments d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Arnes, Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Horta de Sant Joan, Móra d’Ebre, Móra la Nova, la Palma d’Ebre, la Pobla de Massaluca, Roquetes, la Sénia, Tivenys, Tortosa i Ulldecona; les ESM de Jesús i els Muntells; els Consells Comarcals del Baix Ebre i de la Terra Alta.
El recurs presentat per la PDE i els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre demanava l’anul·lació del RD 1/2016 i dins d’ell específicament dels articles 12, 13.2, 14.1 i 28 de la normativa del PHN (Annex XII). La base de la demanda era la insuficiència dels cabals ecològics —entre 80 y 155 m3/s fixats en el Pla de l’Ebre— per garantir els ecosistemes del Delta, així com la pròpia estabilitat física del Delta i les activitats humanes associades a l’entorn. La PDE denuncia que els cabals ecològics fixats en el Pla són els sobrants de les noves concessions i promeses de grans regadius fetes arreu de la conca (més de de 550.000 Ha), així com la construcció de noves infraestructures de regulació (més de 50 noves regulacions).
El TS ha desestimat les justificacions jurídiques, científiques i tècniques aportades per la PDE, davant l’evidència que el Delta de l’Ebre és avui un ecosistema en perill degut a la manca de cabals i sediments. Des de la PDE volem destacar que any rere any el delta perd superfície.
El TS justifica la desestimació de la demanda en base que els cabals ecològics defensats en la demanda —els fixats en el marc de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre— són molt superiors als cabals ecològics mínims aprovats en els altres rius de l’estat espanyol i inviables amb les demandes existents i futures previstes a la conca. Segons el TS, els arguments esgrimits per la PDE són judicis de valor sense un anàlisi objectiu del Pla:
“[…] los caudales ecológicos mínimos aprobados por el PH 2016 son muy superiores a los contemplados en los demás ríos de España; que tales caudales no suponen un deterioro de los hábitats y especies en el delta del Ebro, siendo muy superiores a los que históricamente han existido; analiza el balance de aguas en razón de los datos existentes y concluye que no existe falta de caudales de agua en el tramo final del Ebro; alega que la demanda se basa en unos supuestos hechos que en realidad son juicios de valor que no responden a un análisis objetivo de los contenidos y disposiciones del PH 2016, precisando que, por el contrario, el régimen de caudales ecológicos se ha establecido con toda la información disponible, por los métodos correspondientes de análisis, evaluando los distintos aspectos (Anexo V, Apéndice 9 del PH) y concluyendo que el régimen de caudales propuesto es compatible con la conservación de las características ambientales del Delta del Ebro.”
Segons el TS, i tenint en compte l’ “Evaluación Ambiental Estratégica (EAE)”, els cabals fixats per part del Pla són suficients per evitar el deteriorament físic dels hàbitats i espècies del Delta de l’Ebre i les mesures implantades en el pla —incloses les 550.000 Ha i els nous embassaments— no tenen cap efecte ambiental sobre l’espai natural.
“[…] el fin principal del programa de medidas de un plan hidrológico es la mejora y mantenimiento del medio acuático, señalando que las determinaciones ambientales que se incluyen a continuación se centran, por una parte, en asegurar que el Plan define correctamente los objetivos ambientales que prevé la DMA y, por otra, que a las medidas que se establecen para alcanzarlos no se incorporen otras que acarreen efectos ambientales indeseables que pudieran desvirtuarlos […]”
Altres aspectes també denunciats en el recurs, com són l’avaluació de les masses d’aigua, la insuficiència d’indicadors, la coherència de les mesures plantejades en el Programa de mesures i l’anàlisi cost-eficàcia de les mesures, també han estat desestimats argumentant que no estan prou contrastades amb el document del Pla.
Quant a l’al·legació referent a la manca de sediments al Delta de l’Ebre que es genera per la gestió de l’aigua a la conca, el TS considera que no tenen suficient contrast amb el contingut del Pla.
“[…] las alegaciones de la parte en el sentido de que no se han adoptado medidas para compensar el déficit sedimentario ni evaluado su importancia en la ecología del río, carecen del contraste necesario con el contenido del PHE para que puedan considerarse fundamento suficiente para solicitar la anulación de los elementos reduccionistas explícitos del caudal ecológico en la cuenca y, en concreto, de los arts. 12, 13.2 y 14.1 del RD impugnado.”
La sentència del TS sobre el PHE contrasta amb l’anàlisi realitzat recentment per part de la Comissió Europea (CE), on es qüestiona el contingut dels Plans de Conca estatals. Segons la CE, els indicadors aplicats per mesurar la situació ecològica de les masses d’aigua no esclareixen el seu estat actual ni l’impacte ambiental de les infraestructures previstes ni molt menys la possible recuperació dels costos econòmics. Per tant, la CE considera que les mesures dels Plans de Conca semblen més destinades a satisfer les noves demandes hídriques que no pas a aconseguir un estat adequat de les masses d’aigua.
Després d’analitzar la sentència i tenint en compte la informació disponible des de la PDE volem exposar:
1- És inacceptable que el TS legitimi judicialment un menor cabal a l’Ebre i que en aquest Pla no es contempli la necessitat de fer arribar al Delta els sediments que estan retinguts als embassaments.
2- El TS menysté els arguments de la demanda, titllant-los de “judici de valor” alhora que considera que no aporten suficients dades sobre la repercussió negativa del PHE sobre el Delta. Tanmateix obvia que el mateix TS va denegar una prova pericial independent sol·licitada per la PDE per constatar els problemes que hi ha actualment al Delta de l’Ebre, al·legant que ja disposaven de prou informació. La prova pericial hauria permès contrastar la documentació tècnica aportada des de l’administració de l’estat amb la resta de treballs científics que podia aportar la PDE.
3- El TS reconeix que el Delta és una zona humida d’una gran importància internacional (LIC, ZEC, ZEPA, RAMSAR, Xarxa Natura 2000, reserva de la BIOSFERA) i que s’ha de preservar, però diu que el Govern ja ha fet la Evaluación Ambiental Estratégica (EAE) i que aquesta és favorable al PHE. Per tant, no repercutirà en negatiu a aquesta zona. Cal tenir present que tan la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que redacta el Pla de conca, com l’organisme estatal que realitza l’EAE formen part del mateix ministeri (actualment MITECO) i això fa que estiguin subjectes a les decisions d’estat per sobre del compliment de les normes estatals o europees. A les Terres de l’Ebre tenim un exemple molt proper: el Projecte Castor, el qual tampoc havia de perjudicar negativament a la zona, i ja n’hem comprovat les conseqüències.
4- El TS es recolza en la presumpta “bondad del Gobierno” per a complir les normes europees i estatals pel que fa a conservació i defensa del riu i del Delta de l’Ebre. Aquesta presumpció ens deixa en uns situació d’indefensió com a ciutadans i com a territori, ja que el Pla promogut per l’Estat no soluciona els greus problemes que té a dia d’avui el Delta de l’Ebre —com són la regressió i la subsidència— sinó que els agreuja amb noves detraccions d’aigua. Davant d’això, el TS pren partit per una de les parts. Cal recordar que l’estat espanyol és un dels estats amb més demandes i sentències negatives per incompliment de les directives comunitàries, especialment de les que fan referència al medi ambient.
5- Cada dia tenim noves constatacions del funcionament poc democràtic i parcial del TS, amb actuacions arbitràries. Considerem que ens trobem davant d’un nou cas d’arbitrarietat i de parcialitat per part d’un tribunal que s’ha convertit en el garant dels interessos de l’Estat en comptes de ser un àrbitre neutral que pugui defensar els ciutadans davant de situacions injustes del propi Estat. El TS es posa, un cop més, al servei del Govern de torn, aquesta vegada per donar suport a un pacte d’estat per una gestió de l’aigua basada en la sobreexplotació i els interessos econòmics.
6- Des de la PDE seguirem treballant per oferir respostes coordinades i consensuades a nivell de territori, amb ajuntaments i institucions. Alhora fem una crida a la mobilització social, a les Terres de l’Ebre i arreu del país, per denunciar aquesta nova agressió al riu i al Delta de l’Ebre.
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre fem una crida a participar massivament en les activitats organitzades per al proper dissabte 30 de març a Amposta. La mobilització social i política de les Terres de l’Ebre és la millor estratègia per a defensar el riu i el territori.
Gràcies!
Terres de l’Ebre, 24 de març de 2019
