‘Les Terres de l’Ebre continuen essent el cul de sac del país’
Autor/s: Bel Zaballa – vilaweb
Entrevista amb el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, en el desè aniversari de la fundació.
La PDE va néixer l’any 2000 en resposta al pla hidrològic del govern espanyol, que preveia transvasar aigua de l’Ebre, i en tota la dècada no ha deixat de reivindicar l’establiment d’un cabal ambiental mínim que garanteixi el futur del riu. 
En fem balanç amb el portaveu, Manolo Tomàs, que es confessa orgullós de la feina feta per tota la gent de la plataforma, alhora que declara que no es pot abaixar la guàrdia perquè l’Ebre i el delta perillen.
—Quin balanç feu d’aquests deu anys d’història de la PDE?
—En aquests deu anys s’ha demostrat la persistència i la determinació d’un sector important de les Terres de l’Ebre; centenars de persones s’hi han implicat sense més interès que el de defensar el territori; i s’han viscut molts sacrificis i alguna satisfacció. Aquests deu anys demostren que la gent, si volem, podem intervenir en grans projectes o en obres que poden condicionar el futur d’un territori o d’un riu.
—Celebreu el desè aniversari amb la promesa de continuar lluitant i advertint que es fan petits transvasaments…
—La lluita que vam començar fa deu anys contra el Pla Hidrològic va tenir un fruit: la modificació de la llei, i això va fer que es traguessin del pla els grans transvasaments de l’Ebre. Però la llei continua vigent, i els governs anteriors van deixar la porta oberta a petits transvasaments, que ara es van executant. Com que un gran transvasament porta conflicte social, s’han empescat tres petits transvasaments amb la justificació d’obrir canals de regadiu, però amb la finalitat de portar aigua al País Valencià (pel canal Xerta-Sénia), a l’àrea metropolitana de Barcelona (pel canal Segarra-Garrigues) i de reforçar el consorci d’aigües de Tarragona (pel canal Aldea-Camarles).
—Voleu dir que el govern fa servir canals de regadiu per camuflar un transvasament de l’Ebre?
—Aquests minitransvasaments no són més que un transvasament de l’Ebre que ja fa catorze anys que s’executa i que no aixeca oposició perquè s’ha disfressat, dividit en petits transvasaments i amb un nom nou: ‘aprofitament de regadiu’. Com que no es regaran totes les hectàrees previstes, hi haurà excedents i aquests excedents es transvasaran. És això que veiem que fa el tripartit.
—I aquests petits transvasaments com afecten l’Ebre i el delta?
—Continuen la política de sobreexplotar el riu, amb la conseqüència de la salinització de l’aigua, de la regressió i de l’enfonsament de terra i, de retruc, d’una aigua que cada dia té més poca qualitat. Encarat amb un problema tan important com el manteniment del delta, el govern és incapaç de solucionar-lo dictant un cabal ambiental mínim. Si això continua així, hi haurà repercussions ambientals greus, perquè el riu quedarà tocat i arribarà un punt que serà impossible de recuperar-lo, ni en qualitat ni en quantitat, i el futur del delta quedarà en entredit.
—L’Ebre perilla, doncs?
—La situació és crítica. Ara mateix el riu no pot assegurar l’estabilitat del delta. Per diversos motius: no té prou força per a arrossegar la falca salina, que és a Tortosa. Això vol dir que l’aigua salada es troba quaranta quilòmetres terra endins, i com que no té força per a arrossegar el llim, la regressió del delta és cada dia més vistent, perquè la terra retrocedeix i la mar va avançant. Si no es modifica el procés d’enfonsament, que és d’un mil·límetre l’any, d’aquí a cinquanta anys, el 30% de la superfície del delta actual haurà anat a parar sota l’aigua. El delta desapareixerà, tal com el coneixem actualment. I cal tenir en compte que, al delta, no solament hi ha una fauna i una flora que cal protegir, sinó també que hi vivim persones.
—La poca força del riu pot tenir més conseqüències?
—Sí, cal que tinguem en compte un procés nou, del qual no s’ha parlat gaire: la contaminació. El riu, quan porta poca aigua, no és capaç de diluir la contaminació de l’activitat humana que hi ha riu amunt. Actualment, hi ha un procés de degradació de l’aigua, amb efectes prou importants per a l’economia agrícola, i caldria saber si no té també efectes en les persones, encara que no voldria ser gaire alarmant. I en una situació tan crítica, es continuen planificant regadius riu amunt i construint canals. Fixem-nos si és curiós: el govern ha aturat moltes obres i infrastructures per la crisi, però les obres del canal Xerta-Sénia i del Segarra-Garrigues no tenen cap mena de restricció econòmica.
—Us sorprèn?
—El fet és que el govern actua amb tanta frivolitat que ens fa malpensar: que darrere el finançament d’aquestes obres hi ha interessos econòmics foscos. Però prefereixo no dir noms.
—Fa dos anys va haver-hi grans mobilitzacions contra el projecte del govern de transvasar aigua de l’Ebre per sortir del pas de la sequera. Quina relació teniu ara amb la Generalitat?
—No n’hi tenim gens. Hem demanat moltes vegades que el govern assumeixi la defensa de l’Ebre, i no ho ha fet mai. Considera que és una qüestió local i no s’hi ha implicat. És més, ha accelerat el transvasament contra el qual es manifestaven quan eren a l’oposició.
—Atesa la situació del riu i del delta, quina és la vostra línia d’acció?
—El nostre objectiu és que es fixi un canal ambiental mínim que asseguri el manteniment del delta. Volem que es mantingui la densitat del riu i que s’acabi l’especulació urbanística i del totxo. I per aconseguir-ho veiem ben clar que hem de tornar a mobilitzar-nos i que continuarem recorrent a les instàncies europees.
—Transvasament, centrals nuclears, possibilitat d’un cementiri nuclear… Us fa l’efecte que les Terres de l’Ebre són l’abocador del Principat?
—No és que ens faci l’efecte, és que som l’abocador de Catalunya. Tenim poc pes polític i sempre ens han deixat de banda. Han instal·lat projectes a les Terres de l’Ebre d’una perillositat que no ha estat mai ben explicada. Som conscients que ens han adjudicat el paper de cul de sac: ho va fer CiU quan governava, i ho fa ara el tripartit. És per això que cal una mobilització popular sòlida, perquè no som ciutadans de segona.
—I hi és, aquesta mobilització?
—Amb tantes obres conflictives, la població s’organitza, però som pocs. Cal tenir en compte que tenim una classe política mediocre, i aquí molta gent és gran i conservadora i que tenim una capacitat limitada. Però ens organitzem, perquè som conscients que, o ens mobilitzem, o acabarem amb una mà al davant i una altra al darrere.
