Dissabte la nit, la celebració del desè aniversari de la PDE va ser una gran festa. Havia molta gent, però sobretot per mi, era significada la presència d’aquelles persones en les que setmanalment em trobo a l’Assemblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, persones anònimes que deixen moltes hores de la seva vida personal (menys quan juga el Barça jajaja) per a què aquest moviment continue viu. Em va agradar molt veure’ls disfrutar i xalar, cantant al ritme dels Quicos i de Terrer Roig, el Carrilet, “Lo riu es vida”, “Les jotes del riu” ….. i ballant jotes fins acabar rebentats. Sobretot em va agradar perquè són gent que tot ho fa en una passió, en una energia i una alegria sorprenent. Aquesta és una de les claus per a què aquesta flama continue, el sentiment positiu, el saber disfrutar dels moments.
Personalment els estic molt agraïda pel munt de coses que he aprés en aquest 10 anys, la de bona gent e integra que he conegut, les barreres personals que m’ha encoratjar a superar, però sobretot el convenciment que m’han transmès de que lo que estem fent és correcte i necessari per aquest territori.
Gràcies companys!!!!!!!!
Paradoxes del destí han volgut que coincideixin aquesta celebració amb la mort d’un gran lluitador per la llibertat, José Antonio Labordeta. Això sempre passa, estàs tot eufòric i de cop et retornen a la realitat. Així m’ha passat a mi en veure aquesta trista noticia.
Labordeta, com el Raimon o Al Tall o Lluís Llach m’han ensenyat, amb les seves cançons, moltes coses d’aquest món on vivim però sobretot m’han tramés l’espirit i la necessitat de lluitar i defensar allò en lo que creus, sense tenir por.
Gràcies Sr. Labordeta!!!!
Però no hi ha dos sense tres, el mateix dissabte a Lleida va haver una reunió d’organitzacions i tècnics que proposen el transvasament a Barcelona via el Segarra-Garrigues. Com dir-ho obertament és políticament poc convenient, ho disfressen de Pacte de l’Aigua per a Catalunya que queda mes bé i és políticament correcte.
Per al cas nostre, li fiquen lo nom que li fiquen, és dolent, vol dir eixugar el riu i eixugar les Terres de l’Ebre.
El tema del Segarra-Garrigues em fa molta gràcia, no fa massa anys, el primer cop que la PDE va dir que era el primer pas del transvasament a Barcelona, ens van dir que érem uns paranoics i ves per on, ara, no sols no ho neguen, si no que estan fent tot lo possible per crear un estat d’opinió favorable. Portem molt temps que en totes les reunions que es fan sobre aigua, el Segarra-Garrigues-Barcelona planeja en totes com una necessitat imperiosa per al desenvolupament de BCN. Si Franco aixeques lo cap es ficaria content perquè això ja ho va proposar ell als anys 70.
També els dono les gràcies a aquests per recordar-nos que no estem equivocats i que cal continuar al peu del canó.
Susanna Abella
Membre de la Plataforma en Defensa de l’Ebre
