Avui m’he trobat per casualitat al Manel Ollé per Tortosa.” M’ha dit que mai oblidaria (perquè s’ha gravat a la seva memòria) el gran moviment de gent de Les Terres de l’Ebre per la defensa del Riu Ebre i el seu Delta.”
Li he contestat “crec que realment és responsabilitat de la gent d’un territori en el qual flueix un gran riu, defensar-lo i tindre’n cura”.” Si no actuem, quina terra deixarem als nostres fills i néts, i futures generacions?” em va respondre.
Penjant de la pared del meu estudi, encara tinc penjat un dibuix molt inspirador de Frederic Mauri “Ex Libris – Plataforma en Defensa de L’Ebre” en Lo Nus penjant a sobre del Riu Ebre, que flueix pel Delta (calendari de Mayor, 2006). Si mai necessitem un un dibuix per inspirar-nos amb amb la Nostra Lluita, e insistir i tornar a insistir amb el nostre DRET de demanar un “cabal mínim” pel Riu Ebre, crec que hauria de ser aquest!
Però hi ha més, sota el dibuix, hi ha aquestes paraules escrites pel Manel Ollé:
“Homenatge a la Plataforma en Defensa de L’Ebre,
que s’esforça i treballa per a que
guanye el sentit comú i la justícia
I es puga evitar la pillastrada
de l’espoliació del riu ja prou malmès ara
i al mateix temps, salvar el Delta magnific,
Però, d’una fragilitat extraordinària.”
Manel ha sapigut transmetre en forma de poesia, el que tots sabem de forma intuïtiva… que el meravellós Delta és extremadament fràgil i depèn totalment del cabal del Riu Ebre per la seva supervivència. És per això que estem demanant a les administracions responsables un “cabal mínim”.
Però no ens el donen, I perquè no? Ah… he aquí la seva resposta… “tot depèn de la demanda d’aigua que hi hagi”. Però realment què impliquen aquestes paraules? Impliquen LA VENTA DE L’AIGUA. Una implicació més enllà de la evidència, és que les Administracions responsables i els Governs de Catalunya i Espanya, bàsicament consideren el Riu Ebre com un subministrament d’energia barata (aigua) per a ciutats i àrees que afavorides per dits organismes, i que paral·lelament desafavorir les Terres de l’Ebre. Amb el valor afegit que pel fet de controlar l’aigua mitjançant els transvasaments, venen l’aigua per obtenir grans beneficis.
Altrament dit, ens tracten a la gent de les Terres de l’Ebre com si fóssim tontos, com si fóssim animals preparats per anar al “matadero”. Creieu que exagero? Només hem de fer una ullada a Tarragona, i veure que la seva expansió és deguda, en gran mesura, a l’accés d’aigua barata del riu Ebre. És obvi, si els nostres polítics locals no defensen el nostre territori enfront les agressions dels polítics de l’estat, I NO HO HAN FET, I NO HO FARAN, doncs llavors els ciutadans hem d’agafar el “toro per les banyes” i manifestar-nos pels carrers. Nosaltres diem que la supervivència ecològica del riu i del delta ha d’anar davant de qualsevol demanda d’aigua per raons residencials, industrials, etc;
Així doncs, on està el punt neutre, el punt de concordi entre aquests dos punts de vista. Simplement, no n’hi ha de punt de concordi; després d’anys i anys de presentacions precises i d’estudis presentats per experts hidràulics, insistint en què tant el riu Ebre com el Delta necessiten un cabal mínim d’aigua per sobreviure, i per tant, aquest cabal mínim ha de ser establert oficialment, les autoritats governamentals de Catalunya i Espanya que gestionen l’aigua, continuen endavant amb el seus plans sense tenir en compte la supervivència del Delta i del riu més important de Catalunya i d’Espanya! La PDE en les seves presentacions, sempre ha tractat el tema d’una manera educada, de la mateixa manera que jo també ho intento, però arriba un moment en què tractes amb certa gent, que potser paraules més fortes són més apropiades.
El missatge clar i fort que hem rebut i seguim rebent de les autoritats, és “A la merda vosaltres i les vostres peticions de cabal mínim. A la merda les Terres de l’Ebre, perquè aquest territori no vol dir res per Catalunya”.
A la reunió informativa del 9 de gener a la Cambra del Comerç a Tortosa, Manolo Tomás va exposar “sense pels a la llengua” aquest enfrontament fonamental al seu discurs i d’una manera molt mes eloqüent que jo. No hi van haver més preguntes, francament, no necessitàvem fer-ne cap de pregunta, tot era molt clar, clar com la suor freda al front d’un condemnat a mort.
Ebrencs, ebrenques, tenim que actuar. Això és una crida als flamencs que van anar a Brusseles, la crida a dones, homes, avis i adolescents, ens tenim que organitzar i manifestar-nos un altre cop de forma contundent allí on faci falta. Tenim que lluitar pel nostre territori, per les Terres de l’Ebre,
Defensar el riu Ebre i el Delta i lluitar pel dret d’un “cabal mínim.”
Anirem fins on faci falta!
Tinc el Nus preparat, per sortir… Ens veiem a la Assamblea de la Plataforma en Defensa de l’Ebre a Tortosa el 20 de Febrer!!
Bronson Shaw, Miembro de PDE,
20-1-2010 Publicat a La Veu de l-Ebre, el `29.01.2010
Foto: Joan Panisello
1 comment
Ben dit, Bronson! Ens verem el dia 20.