Bloc de la PDE
Header

pde1.jpgEl moviment social denuncia els perjudicis mediambientals que suposa el pla per al tram final de l’Ebre i demana una reducció dels nous regadius i embassaments previstos.

Representants de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es van desplaçar ahir a Barcelona per lliurar la queixa sobre el pla hidrològic de la conca de l’Ebre a l’oficina que la Comissió Europea té a la capital catalana.

L’objectiu, segons detallà el portaveu del moviment, Manolo Tomàs, és denunciar que el pla hidrològic de l’Ebre incompleix diferents normatives europees i tindrà efectes greus sobre el delta de l’Ebre, una zona protegida en l’àmbit internacional. Així, reclamen a la Comissió que actuï perquè l’Estat espanyol modifiqui el pla.

El document s’ha estat elaborant per part de tècnics i científics des d’abans de l’estiu. La PDE va esperar que el pla fos debatut tècnicament entre la Unió Europea i el govern de Madrid, un procés que va tenir lloc la setmana passada.

A més, la PDE esperava també poder lliurar els documents de suport que va demanar a la Generalitat, que havia d’elaborar l’organisme que gestiona la Xarxa Natura 2000 a Catalunya, però això no ha estat possible i l’espera ha endarrerit tot el procés, comentà Tomàs.

Segons s’explicita a la queixa, el nou pla de conca vulnera la normativa marc d’aigües europea, «perquè l’anàlisi de l’estat de les masses d’aigua acaba a Tortosa i no té en compte el delta de l’Ebre». També demanen que s’investigui l’incompliment de diferents articles de les directives d’hàbitats i d’aus de la Unió Europea. Per últim, consideren que no hi ha cap justificació tècnica, econòmica i social per a la inclusió de 450.000 noves hectàrees de regadius i 40 nous embassaments en la planificació hidrològica de la conca de l’Ebre per als propers anys.

Al parer de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aquestes noves infraestructures, de les quals el pla no explica els beneficis futurs que haurien d’aportar, comportaran greus perjudicis al delta de l’Ebre en dues vessants:reduiran l’aportació de cabals al tram final de l’Ebre i l’aigua portada estarà més contaminada i, per tant, serà d’una qualitat molt menor;fet que pot perjudicar l’equilibri ambiental del delta de l’Ebre.

La PDE espera que la Comissió atengui aquesta queixa i que la qüestió pugui arribar finalment al Tribunal de Luxemburg, on s’insti l’Estat a una modificació substancial del pla de conca.

Tots aquests aspectes s’analitzaran més a fons en una jornada tècnica que tindrà lloc el 2 de desembre a Tortosa, amb la col·laboració de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.

Aquesta línia de lluita s’afegeix al front jurídic endegat en els propers mesos. Així, continua en tràmit el recurs contenciós administratiu presentat al Tribunal Suprem, el qual ha requerit documentació addicional a la PDE, així com les investigacions pels canals Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues als jutjats de Tortosa i Lleida, respectivament.

M.Millan-diaridetarragona.com

firmants

Tortosa/Madrid (22/07/2014) La Plataforma en Defensa de l’Ebre, junto con las cinco grandes ONG ambientales del Estado piden la intervención de la Convención Ramsar para evitar que la implantación del Plan Hidrológico del Ebro perjudique los ecosistemas de su  Delta.

Los responsables de las entidades ambientales han consensuado y firmado una carta y un informe técnico con la Plataforma,  dirigidos al  secretariado europeo de esta convención mundial cuyo objetivo es la preservación de la biodiversidad y los servicios que los humedales de todo el planeta  ofrecen a sus habitantes, y que compromete a España como país firmante de la convención desde 1982.

En la carta se advierte  de los peligros que conlleva  este plan hidrológico aprobado por el Gobierno de España,  en concreto de la disminución de  caudales de agua y previsible deterioro de su calidad debido al aumento desmesurado de regadíos en la cuenca, y de la retención de sedimentos en las numerosas presas e infraestructuras hidráulicas, tanto existentes como nuevas previstas por el Plan.

Se solicita en la carta que  Ramsar pida información  técnica al gobierno sobre los impactos previsibles del Plan Hidrológico del Ebro sobre los ecosistemas fluviales y deltáicos, además de que pida información científica sobre  las necesidades de régimen de caudales y de aportación de sedimentos que garantizarían un buen estado del humedal.

También se solicita una Misión Ramsar de asesoramiento que analice de forma independiente y pueda emitir el informe técnico pertinente, sobre las  amenazas creadas por la política hidráulica del gobierno sobre el sitio Ramsar Delta de Ebro.

Las ONG ambientales han ofrecido todo su apoyo e información científica sobre el importante patrimonio natural de este gran humedal Mediterráneo, que acoge numerosos hábitats naturales de interés prioritario y centenares de miles de  aves acuáticas entre otros valores naturales, sociales y económicos que deben transmitirse a las generaciones futuras.

Como ya se comunicó, el Tribunal Supremo ha aceptado el recurso contencioso administrativo que presentó la PDE contra el Plan y se está preparando una queja a la Comisión Europea.

efectes del cargol poma copia

La plaga del caragol maçana està causant veritables estralls agrícoles i mediambientals al delta de l’Ebre. Després de quatre anys des de que se va donar la primera veu d’alerta; este caragol no ha fet més que avançar per arrossars, desaigües, canals i riu i sembla ser que costa trobar un mètode de lluita eficaç que no acabi suposant un càstig econòmic important al sector arrosser que és qui a priori més n’està patint les conseqüències. Per a un correcte control d’esta plaga és necessari comptar amb al participació del sector arrosser del delta com a gestor de la gran part dels espais oberts. Per això, a data del 7 de novembre del 2013, s’ha publicat al DOGC la Resolució AAM/2291/2013, de 30 d’octubre, per la qual es fixa com a mesura de control del caragol poma el tractament amb aigua de mar i l’assecament hivernal de determinades zones del Delta de l’Ebre. El caragol maçana és una espècie aquàtica que no pot sobreviure perllongadament en espais secs, però que s’adapta molt bé a les condicions d’inundació quasi permanent en que se troba al delta de l’Ebre. En este sentit, sembla que un dels mètodes de control més eficaços contra esta espècie hagi de ser l’assecat dels arrossars i de la xarxa de drenatge. A més a més, tant l’assecat com la salinització representen un mètode de lluita barat i respectuós amb el medi ambient si el comparem amb altres tractaments de tipus químic. Però resulta preocupant el fet de que l’assecat necessari i obligatori de camps i desaigües entri en conflicte amb les mesures agroambientals de l’arròs a que s’adhereixen els agricultors per tal d’anar un pas més enllà en el respecte del mediambient, de la qualitat de les aigües i també per a poder mantenir la viabilitat econòmica d’un sector que sobreviu gràcies a estes ajudes. Més concretament, estem parlant del descompte d’uns 54 €/ha corresponents a la prima de la inundació hivernal dels arrossars i que els agricultors arrossers deixaran de percebre durant campanya del 2013. De totes maneres, els agricultors més afectats per la plaga són conscients del problema i tot i no trobar-ho just, alguns ja s’han resignat al descompte d’esta quantitat d’ajudes per tal de poder continuar cultivant arròs. Però el fet més preocupant és el que pugui passar l’any 2014 en situació de pròrroga de les mesures agroambientals de l’arròs. La Direcció General d’Agricultura y Desenvolupament Rural de la Comissió Europea ha entès la situació d’excepcionalitat per a l’any 2013; però davant la incertesa creada entre el compromís d’inundació en la subactuació agroambiental de “Millora de la qualitat mediambiental de les iagües i les terres dedicades al cultiu de l’arròs” per una banda i la obligatorietat d’assecar alguns camps afectats que s’estableix en la Resolució AAM/2291/2013 abans esmentada; no podem estar completament segurs de que esta línia d’ajuts s’asseguri en la seua totalitat per al 2014. En este sentit, hem de tenir en compte que la inundació hivernal és un compromís inseparable dels altres sis compromisos establerts en la subactuació agroambiental a que s’acullen els arrossers al delta de l’Ebre. Per tal d’entendre la importància d’aquests ajuts en el balanç d’explotació dels agricultors arrossers, cal saber que el total percebut pels agricultors en la subactuació correspon a 391 €/ha i que significa un 25% de la seva renda. També cal saber que esta no és una situació desitjada pels arrossers i que per interessos internacionals, l’arròs és un producte fortament intervingut, considerat com a “de primera necessitat” i que per tant, el seu preu ha de ser baix per a que tothom el pugui consumir. Resultat; que avui en dia els agricultors arrossers tenen el preu de venda igual al cost de producció i per tant, el benefici d’explotació correspon a les ajudes establertes i sense les quals, no podrien mantindre la seva activitat. Finalment, un altre punt conflictiu i molt important en la gestió de la plaga del caragol maçana és el seu control en el riu. Ara per ara, les organitzacions i departaments de l’Administració que tenen competències al riu no s’hi han implicat amb la seriositat que se requereix. En este sentit, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) només respon pel tram d’aigües amunt des de la localitat de Tortosa; mentre que aigües avall correspon a competències de la Delegació de Costes del Ministeri per ser zona marítima terrestre. Així que entre uns i altres, durant el 2013 no s’ha dut a terme ninguna actuació al riu, quedant els marges fluvials infestats de caragol maçana i sent aquesta una font de propagació de la plaga riu amunt i cap a la xarxa de drenatge dels voltants en cas de crescudes del riu.

Marc Ibeas Enginyer Agrònom