Aquests dies molta gent ebrenca s’ha aturat un moment a recordar allò que vam fer ara fa 10 anys. Una de les fites més impressionants de la lluita en defensa de l’Ebre va ser la manifestació de la PDE a Brussel•les, el 9 de setembre de 2001. En començar la lluita contra el Plan Hidrológico Nacional i els transvasaments, ningú podia imaginar-se que la protesta ens portaria al cor de les institucions europees. Un cop ens vam adonar de l’abast de la lluita que teníem al davant, vam veure clar que les decisions importants tindrien lloc allà, sobretot pel fet que el govern de l’estat espanyol volia fons europeus per finançar una tercera part de les obres. Podíem demostrar que el transvasament de l’Ebre infringia diverses Directives europees i així, des del nostre punt de vista, l’última cosa que havia de fer la Unió Europea era donar diners per finançar aquest pla!
Vam preparar arguments tècnics, socials, i econòmics per demanar que la UE fes complir les seves pròpies lleis, però teníem en contra totes les armes del govern espanyol en el món fosc dels corredors de Brussel•les. Com podíem fer saber a la UE que confiàvem en el funcionament correcte i net de les institucions europees? Com els podíem animar a prendre la decisió amb tots els arguments damunt de la taula, arguments objectius, no merament politics? El poder del nostre moviment ha estat sempre en la gent. Si els ebrencs, i altres afectats, podíem fer-nos visibles davant de la Comissió Europea, veurien que els ciutadans europeus volíem confiar en ells. I així va ser! 15.000 persones vam fer cap als carrers de Brussel•les en aquell dia gris i plujós. Qui podia imaginar-se aquell èxit de convocatòria tan lluny de casa! Tot això, amb el suport dels ebrencs que no van poder ser-hi però que van assistir a concentracions locals aquí, com les de l’Ampolla o del parc de Tortosa.
Desprès començarien quatre anys d’estira i arronsa amb el govern espanyol. A Brussel•les explicàvem als diputats europeus la nostra posició, defensàvem les nostres peticions davant del parlament, i portàvem documentació científica a la Comissió Europea que era qui tenia la paraula final. A més a més vam organitzar un debat científic davant de la Comissió que va crear molta expectativa. Els ebrencs vam tornar massivament a Brussel•les al desembre del 2003, i també vam portar a terme una sèrie d’activitats, com ara enviaments de cartes i postals, per a que la Comissió no s’oblidés de que els resultats d’aquesta lluita tindria efectes reals, tan en els ecosistemes de l’Ebre i del Delta, com en la seva gent. Finalment al 2004 la Comissió Europea va començar a emetre dictàmens que ens donaven la raó, i mentre, a Madrid va haver un canvi de govern i vam poder celebrar el final de l’amenaça del gran transvasament proposat pel PP.
Però, les amenaces de transvasaments han acabat? No. El nou govern va derogar parts importants del PHN i ho vam celebrar, però no va tocar l’Annex 2 que contenia obres com els canals, el transvasament Xúquer- Vinalopó, i el minitransvasament. Al•legant motius “d’ interès general” han continuat amb la construcció del “canal” Xerta-Sènia però sense concretar cap pla de regadius i, ara, sembla que aquest canal podria convertir-se en un nou transvasament si mirem les últimes notícies – la sentència del Tribunal Suprem i les demandes del PP del País Valencià. Amb aquest panorama i amb el canal Segarra-Garrigues fent camí cap a Barcelona, sembla que el moviment social no es pot aturar. Per això és important recordar allò que vam ser capaços de fer ara fa 10 anys, i reunir forces per a tornar a lluitar!
Lo riu és vida, no als transvasaments!
Article de la PDE a la Veu de l’Ebre, dia 16 setembre.
