CRIDA A LA RESPONSABILITAT.


Joan Panisello.

Gratacels amuntegats a Benidorm, immensos mars de plàstic damunt d’Almeria, centenars de milers de xalets, apartaments, hotels a la costa alacantina, murciana, valenciana i encara falta el més gros per venir...Probablement aquesta gent no s’han assabentat que amb el canvi climàtic pugen les temperatures i allò que ara és el “bum” turístic que els visita, en uns anys, no gaires, buscarà latituds més altes. Fins i tot allò que nosaltres oferim al centreuropeus ho tindran ells d’aquí a no gaire.

És clar que quan algú decideix seguir un model insostenible, els seus governants li ho permeten i prefereix suïcidar-se, és molt lliure de fer-ho. El que no accepto és que ho facen amb l’aigua d’un riu que, per desgràcia, tampoc no és sostenible per l’excés de detraccions d’aigua que ja pateix. l’Ebre no té per què pagar la bogeria col·lectiva d’un col·lectiu desbocat.

Ebrenques i ebrencs , ha arribat l’hora que tots donem el do de pit, que traguem els domassos als balcons, que lluïm el nus al cotxe, a la roba, al lloc on ens apetisca. No deixem que la seua paranoia siga la nostra ruïna . No perguem el temps escoltant el missatge enverinat d’aquells que ens haurien de defensar. Ells diuen que, com igual ens prendran l’aigua, negociem. Que, com som pocs i del sud, no pintem res...Tots aquest missatges catastrofistes, se’ls poden confitar. Ells i la seua covardia manifesta poden que dar-se a casa. Han perdut tota credibilitat. Gent així no és bona companya de viatge. Això no son líders, són gent venuda a l’enemic i molts d’ells a molt bon preu. Però nosaltres no tenim preu. Part de la nostra riquesa consisteix a no voler ser rics de “peles”. Preferim una altra riquesa que no corromp ni es deixa corrompre. Preferim una emoció com la de l’arribada dels companys al port de Mallorca, a la gran nòmina d’algun conegut nostre. Preferim aquella vibració que ens transmetem els simpatitzants de la PDE amb una sola mirada, a un dinar amb caviar i xampany francès.

Cal perdre la falsa vergonya. Fer un crit unànime amb el no al transvasament i el sí a una nova cultura de l’aigua. I ho hem de fer amb la cara ben alta. És el nostre deure i la nostra vocació. Si aquells que se n’haurien de donar autèntica vergonya pel seu comportament, no ho fan, per què nosaltres hem de conservar una falsa vergonya que en realitat és un honor?: Defensar el territori amb justícia i rectitud. Penso que és la nostra obligació. No matem ni reprimim el nostre sentit de la responsabilitat. No ens ha d’importar el què diran aquells que no han sabut fer bé les coses.

El moment de la veritat ha arribat. Hem avançat molt, portem la millor companyia en aquest viatge, els científics d’arreu del món i dels comissaris europeus de Medi Ambient: Estem a prop de parar aquest fantasma del transvasament. Ara fem tots més falta que mai. No només no podem fer marxa enrera, hem de multiplicar els esforços de tots. La nostra fermesa fomentarà la seua retirada. Ara més que mai ebrenques i ebrencs la terra, les arrels i el pare Ebre ens fan un prec. No podem faltar-hi. Mai no ho hem tingut tan fàcil. Milers de braços oberts esperen l’arribada massiva d’aquells que fins avui han estat indecisos, tímids o amb por. Jo també he estat en aquest grup i se el que és. Déu ja va dir en el seu dia que als tebis els vomitaria. No te’n dones vergonya, tu, de defensar la teua dignitat i la del teu poble. La PDE ho està fent molt bé i amb la cara ben alta. Només així, amb la raó, la fermesa i la decisió, han pogut crear i ampliar aquest moviment per on han passat. Treu aquell potencial que tens guardat i digues prou! Recorda: “Si estirem tots junts, ell ja caurà i molt de temps no pot durar...”Anima’t i anima els teus amics. No deixes passar aquest moment. Tens l’oportunitat de formar part de la història del teu territori. Viu la vida i la història en present. Ets un privilegiat. No esperes que t’ho conten. Tots tenim un indret i el teu quedarà buit sense la teua presència. Aviat caldrà donar la campanada final i tu hi tens el lloc reservat. Espanya, part d’Europa i del món saben qui som i què demanem. Hem encès una flama esperançadora que està sent seguida amb il·lusió per gent d’arreu que se solidaritza amb nosaltres. Si els de lluny ens acompanyen, creus que tu pots quedar-te al marge?. La lluita pacífica i contundent i els arguments científics i en positiu ens estan donant la raó. Ara t’invitem a compartir aquesta aventura vital. Aixeca el vol!. T’esperem! En la vida hi ha coses que es poden aconsellar, suggerir ,invitar...La justícia, però, s’ha d’exigir amb contundència, amb força i amb convicció. Aquesta “comoditat” que encara queda en algunes persones és fruit del passotisme que ha permès que en 20 anys hagen fet amb nosaltres tot allò que han volgut. Ara hem dit PROU i aquest crit seguirà fins que ens en sortim.

Traspassarem a la realitat aquella obra de la literatura castellana: “Fuenteovejuna. Todos a una”

Joan Panisello Chavarria




[ Tornar a la pÓgina principal ]