Als senyors del CPIDE
Moisès Panisello.
Tortosa.
Veig que finalment s’han decidit a demanar els moltíssims estudis científics independents que s’han realitzat darrerament sobre el
PHN i que el desqualifiquen plenament. Ja se sap, val més tard que mai! Ara, però, em vénen al cap les dues opcions que tenen:
OPCIÓ A: Seguir amb la tònica general del Govern Espanyol sobre els estudis referits al PHN. Per exemple, podríem parlar dels
estudis fets sobre la conductivitat de l’aigua (mesura que indica la potabilitat d’aquesta). Segons aquests estudis, la mitjana
actual a la zona de Xerta és de 1029 µs/cm. La Llei Espanyola, coincidint amb les recomanacions de la OMS i de la CE, estableix
com a límit de salinitat per a aigües de bona qualitat un màxim de 1000 µs/cm. Un cop fets els més de 100 nous embassaments
previstos al PHN, la reducció de cabals, l’augment del regadiu i el transvasament, d’aquí a 20 anys aquesta mesura quedaria
augmentada a un mínim de 1325 µs/cm. És a dir, que només seria potable dessalant la pròpia aigua del riu! Ara bé, el Govern Espanyol
va “EXTRAVIAR” la pàgina en què s’exposaven aquestes xifres i directament va ser omesa al PHN.
També poden fer com la Generalitat de Catalunya que, amb les al·legacions al PHN, es dediquen a copiar íntegrament els estudis i
llibres que parlen del cabal ecològic de l’Ebre. Cabal que ha estat establert en uns 12000 hm3 anuals. Cal, però, saber que la
mitjana dels darrers 10 anys, amb prou feines ha arribat als 8500 hm3 anuals. És a dir que el riu, avui per avui, ja és INSOSTENIBLE
per ell mateix, i així li va al Delta! En aquest cas, la Generalitat també ha “OBLIDAT” la part dels textos on es parla d’aquestes
xifres.
Així mateix vostès, senyors del CPIDE, poden també “OMETRE” els estudis que parlen sobre el Delta de l’Ebre. Estudis que expliquen
que a Mequinensa i a Riba-Roja hi ha emmagatzemats els sediments que farien pujar mig metre d’alçada extra a l’actual Delta.
Estudis on s’expliquen les possibilitats tècniques sobre com fer arribar al Delta i distribuir-hi aquests sediments. Estudis
que també deixen ben clar que qualsevol obra dura (formigó) que es puga fer al Delta l’únic que farà serà accelerar-ne la
degradació i la subsidència (enfonsament) d’aquest, provocant un desastre de dimensions majors.
OPCIÓ B: Recollir ÍNTEGRAMENT aquests estudis. Fer un parell de trucades a Barcelona i a Madrid dient-los que la “criatura
del PHN” ha estat avortada, ha nascut morta. Dient-los que del riu no en sobra ni una gota, ans al contrari. Explicar-los que amb un
any hidrològicament tant humit com el passat, pel riu van baixar uns 12000 hm3, que és el mínim que hauria de baixar cada any per
tal que aquest fos sostenible. Llavors haurien de demanar la derogació del PHN, autodissoldre el CPIDE i demanar un ens amb prou
finançament, poder i independència científica, per a poder solucionar els molts problemes que actualment ja tenen el riu i el Delta,
al marge de qualsevol transvasament.
Molt em temo que tant jo mateix com el lector ja sabem quina és l’opció que escolliran. Temps al temps.
Moisès Panisello i Casanova