En el pitjor dels casos.

Marià Cano Santos.

En ciències o enginyeria, quan s'analitzen problemes que tenen una certa complexitat, s'acostuma a plantejar l'interrogant: i què passaria en el pitjor dels casos?

Amb aquesta pregunta hom pretén portar el sistema tècnic al seu límit per poder així avaluar els seus efectes sobre l'entorn o les conseqüències negatives més greus que podrien afectar a les persones. Cal recordar que la tecnologia no és infal·lible i està sotmesa a error humà o tècnic.

Penso que seria desitjable que adoptéssim aquesta mena de mètode analític en el camp de les decisions polítiques, socials o econòmiques. Crec que ajudaria a racionalitzar molts debats polítics, alhora que ens faria més conscients de les implicacions de determinades opcions. Tots hauríem de saber que les nostres opinions no són veritats absolutes i que l'adversari polític, a vegades, potser que tingui la raó. Intentem aplicar la idea anterior al cas dels arguments utilitzats per partidaris i detractors del Plan Hidròlogico Nacional. Imaginem les següents hipòtesis de treball:

Per començar suposem que la majoria d'informes científics i tècnics que desaconsellen realitzar el transvasament del riu Ebre estan equivocats. Suposem també que les conseqüències ecològiques per al Delta de l'Ebre són mínimes i per contra que les Terres de l'Ebre obtenen gran benefici econòmic a curt termini. Llavors què passaria en el pitjor dels casos si no es fes el PHN? Doncs res de greu. L'aigua de l'Ebre continuaria baixant durant un bon grapat d'anys, el Delta continuaria la seva lenta regressió i les Terres de l'Ebre seguirien reivindicant inversions que sempre passen de lluny…

Ara suposem el contrari. És a dir, que els experts científics que s'oposen al PHN tenen raó i que darrera d'aquest projecte hi ha una gran operació d'especulació al voltant de l'aigua. Què passaria, doncs, en el pitjor dels casos si tira endavant el PHN? Doncs el Delta patiria un desastre ecològic irrecuperable, l'aigua de l'Ebre serviria per promocionar un model econòmic de desenvolupament insostenible i les Terres de l'Ebre a canvi de diners fàcils farien malbé el seu patrimoni natural.

Tots ens podem equivocar, però els errors d'algunes decisions poden tenir conseqüències molt més greus que d'altres. Així que per simple prudència me sembla més sensat oposar-se al transvasament de l'Ebre que donar suport polític al PHN. Vatros no?