MANEL TOMÁS CAUBET, amb D.N.I núm. 40.909.937-K, en nom i representació de l’entitat COORDINADORA ANTITRANSVASAMENTS, amb C.I.F núm. G-43457506, inscrita al  Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, amb el  número 2789, amb domicili a Tortosa, c/ Montcada, núm. 13, 1º-1ª, i JORDI BALLESTA CASTRO, amb D.N.I núm. 38.555.424-h, en nom i representació de la SOCIEDAD ESPAÑOLA DE ORNITOLOGÍA (SEO), ambdós entitats amb domicili a efectes de notificació a Amposta c/ Àvila núm. 3, pis 1er, porta 2ª d’Amposta, MANIFESTEN:

 

 

            Que havent estat exposats a informació pública mitjançant publicació al DOGC de 05-08-02 els projectes que seguidament s’especifiquen:

 

 

            1.- Informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, d'ampliació del dipòsit d'aigua crua i dels decantadors i d'ampliació de l'EB-0 (Camp-redó), l'EB-1 (l'Ampolla) i l'EB-2 (Vandellòs), als termes municipals de Tortosa, l'Ampolla i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14058)

 

            2.- Informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, estació de bombament EB-B2, Coll de Calafell, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14058)

 

            3.- Informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, canonada central CAT-Olèrdola, tram III: estació de bombament EB-B2-Olèrdola, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14059)

 

            4.- Informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, dipòsit i estació de bombament núm. 1, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14059)

 

            5.- Informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i ATLL, canonada central CAT-Olèrdola, tram II: cota 118, estació de bombament EB-B2, i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14068)

 

            6.- Informació pública del projecte de connexió de les xarxes del CAT i d'ATLL, canonada central CAT-Olèrdola, tram I: central CAT-cota 118 i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. (Pàg. 14076)

 

 

 

 

            Mitjançant aquest escrit formulen aquestes al·legacions de forma conjunta i comunes per a tots ells, sense perjudici d’ampliar-les en un altre moment,

 

 

 

 

 

 

PRIMERA.- CONDICIÓ  D'INTERESSATS

 

 

            Que presenten les al·legacions que segueixen, atenent a la condició d'interessades de les entitats que representen i signen les presents al.legacions, en compliment del disposat a l'article 31.1c) de la Llei 30/1992, sobre condició d'interessats, i atenent tant a l'àmbit geogràfic com als objectius materials de les sotasignants.

 

 

SEGONA.- TRANSFERÈNCIA A CONQUES INTERNES DE CATALUNYA

 

            L’article 13 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional estableix:

 

“Previsión de nuevas transferencias ordinarias.

1. Se autorizan, con sujeción al cumplimiento de las condiciones recogidas en la presente Ley, las siguientes transferencias:

2. La transferència de un volumen anual de hasta 190 hm³, con origen en la zona del Bajo Ebro del Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro y destino en el ámbito territorial del Plan Hidrológico de las Cuencas Internas de Cataluña”.

            El projecte no tracta, com és pretén mostrar, d'una simple interconnexió de xarxes sinó d'un transvasament des de l'Ebre a l’àrea de Barcelona. Es a dir, una transferència d’aigües amb origen a la zona del Baix Ebre del pla hidrològic de l’Ebre, conca cedent, amb destinació a l’àmbit del pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, conca receptora.

            Això és un fet evident i només cal acudir a les dades tècniques del projecte per a acreditar-ho. Així en el tom I del projecte, a la pag 21 es contempla l’ampliació de la capacitat de bombejament de l'estació de Campredó amb la incorporació d’una nova bomba de 1.333 l/s de capacitat, per ocupar una de les bases vacants, ja existents, destinades a equips de bombeig, però, tot i que a l'apartat 4.1 de la mateixa pàgina, es diu que es pretén donar a la captació una capacitat de bombeig de 4.000 l/s amb la reserva d’una nova bomba gran, la suma de les bombes ja instal·lades segons el mateix projecte és de 5.439 l/s i amb la nova bomba quedaria en 6.772 l/s, perquè tot i catalogar-se la nova bomba com de "reserva" s'amplia també la potencia elèctrica contractada, passant de 2.600 KW a 4.100 KW que és suficient no per una sola bomba nova, sinó per a dos noves bombes de 1333 l/s. Això, indica que es pretén que la bomba nova i un altra que se li afegís, puguin treballar simultàniament amb les existents i no sols com reserva.

            Així doncs, amb la nova bomba que contempla el projecte més un altra de igual que se li pot afegir en el futur, amb la potència que ja ara es pretén contractar, tindríem 8.105 l/s . Atribuint-li 2 m3/s al CAT y 6 m3/s per ATLL tenim que aquest 6 m3/s destinats a ATLL equivalen a 189 Hm3/a , que és aproximadament el volum de transvasament cap a l’àrea del ATLL que contempla el PHN.

            Òbviament podria discutir-se la capacitat de les canonades, però es evident que la capacitat de qualsevol canonada es molt variable per a qualsevol secció fixa en funció de la velocitat de flux derivada dels gradients de pressió hidràulica generats als extrems de la canonada (estacions de bombeig).

            La Disposició Addicional Segona de la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional modifica el paràgraf 2 de l’article 1 de la Llei 18/1981 de 18 de juliol, dient:

“Dos. Podrá destinarse al abastecimiento urbano e industrial de Municipios de las provincias de Tarragona y Barcelona un caudal equivalente al recuperado, con el límite máximo de cuatro metros cúbicos por segundo, previa concesión administrativa, cuyo otorgamiento no comprometerá volúmenes de agua del Ebro adicionales a los actualmente otorgados para los regadíos del Delta; a cuyos efectos, se realizarán en su caso, los necesarios reajustes de las actuales             concesiones”.

            El projecte no indica si es basa en la disposició addicional segona de la llei del minitransvasament , o si o fa en base al PHN o en base a algun altra llei

            L’anomenat minitransvasament a Tarragona es basa en la transferència 4m3/s d'aigües, recuperades de les suposades fuites de les xarxes de canalitzacions de reg mitjançant el seu revestiment . Cal tenir present que els revestiments de les xarxes de rec en els quals es basava la transferència de 4 m3/s de minitransvasament no s'han completat. En aquest context, cal dir que si era exagerat que existissin prèviament 4m3/s de fuites reals, resulta ara ridícul pretendre extraccions de 6 m3/s o inclús a 8 m3/s en base a la llei del minitransvasament . Volums regulars d'extracció d'aquesta magnitud sols es poden justificar en base a la llei del PHN

 

            En el present cas, no consta en cap expedient l’atorgament de la prèvia concessió administrativa, que hauria d’existir segons l’article abans esmentat. Tot i així, i segons les dades tècniques que consten al projecte estem davant d’una figura de l’article 13 (transferències a conques internes) inclosa dins el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL.

 

TERCERA.- AVALUACIÓ GLOBAL D’IMPACTE AMBIENTAL

 

            L’article 15 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla hidrològic nacional estableix:

Condiciones ambientales.

Con el fin de poder determinar las repercusiones ambientales de las transferencias, se someterán a evaluación de impacto ambiental de manera conjunta todos los proyectos relativos a las mismas, de acuerdo con el procedimiento legalmente establecido, incluso cuando ello no fuera preceptivo conforme a la legislación sobre evaluación de impacto ambiental, debiendo cumplir dichas transferencias las medidas preventivas, protectoras, correctoras y de compensación incluidas en las declaraciones de impacto ambiental que al efecto se dicten”

 

            L’artícle 16 de la llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional diu:

“ Condiciones técnicas.

1. Los volúmenes de transferencia autorizados en esta Ley se entenderán como máximos anuales medidos en el punto de toma de la cuenca cedente.

2. Las transferencias de agua autorizadas en el artículo 13 de esta Ley con origen en el bajo Ebro, estarán sujetas a las siguientes condiciones:

a.     No se efectuará ninguna derivación mientras no circule por el río, en los puntos de toma, un caudal superior a la suma del mínimo ambiental fijado en el Plan Hidrológico en la cuenca del Ebro, más el correspondiente a las concesiones en su caso existentes aguas abajo de las tomas.

b.     Por el conjunto de tomas de las transferencias sólo podrá derivarse un caudal total igual al circulante por el río que exceda a la suma anteriormente citada.

c.       Los embalses y sistemas hidráulicos de la cuenca del Ebro no se verán obligados a efectuar ningún desembalse con destino a favorecer los trasvases desde el bajo Ebro. La explotación de estos sistemas podrá llevarse a cabo en la forma en que se decida por sus órganos de gestión, sin que deba considerarse servidumbre alguna debida a la transferencia. La única excepción a este principio es la de los embalses de Mequinenza, Ribarroja y Flix, cuya capacidad de regulación será parcialmente empleada para facilitar la explotación de los trasvases.

d.     La capacidad de regulación de los embalses de Mequinenza, Ribarroja y Flix será también empleada para ajustarse a los requerimientos medioambientales de caudales ecológicos, incluidos los que precise el Delta del Ebro.

3. El Ministerio de Medio Ambiente aprobará, mediante Orden ministerial, las normas técnicas de explotación de los trasvases, contemplando las garantías para las cuencas cedentes que se recogen en el articulado de la Ley. El régimen temporal de explotación de los mismos deberá adecuarse a las condiciones hidrológicas de cada momento, y a los requerimientos medioambientales de las cuencas cedente y receptora, con carácter preferente para la cuenca cedente, así como al cumplimiento, en las masas de agua afectadas, de los requisitos higiénico-sanitarios establecidos en la legislación específica para las aguas de consumo y para las de baño. Esta norma de explotación fijará la detracción de caudales en el período comprendido entre los meses de octubre y mayo, y regulará las condiciones técnicas singulares que, una vez garantizado el régimen concesional y de caudales ecológicos, posibiliten la derivación de caudales el resto del año. A los efectos de lo dispuesto en el presente apartado los organismos de cuenca cedentes habrán de emitir un informe anual sobre la situación de sus cuencas, así como cuantos informes fueren precisos en situaciones extraordinarias.

4. Las Administraciones públicas competentes de todas las cuencas, incluyendo las receptoras y las cedentes de trasvases, de acuerdo con sus respectivos Planes Hidrológicos, darán prioridad a incrementar la disponibilidad de recursos hídricos propios, incluyendo la utilización de recursos no convencionales cuando sea pertinente, la racionalización y el ahorro en el uso del agua, así como aquellas medidas que pretendan mejorar la sostenibilidad del medio hídrico natural.

 

            Només el "Tram I" del projecte presenta un esborrany d'estudi d'impacte ambiental

            El projecte anomenat de "Connexió de les xarxes del CAT i ATLL" sols presenta un esborrany d'estudi d'impacte ambiental per l'anomenat tram I : que va de la zona de Reus fins a la cota 118. Els trams II i III no fan ni menció de cap estudi d'impacte ambiental.

            L’avaluació d'impacte ambiental de cada un dels projectes concrets que integren el PHN i mes concretament, dels transvasaments derivats de l'Ebre, deuen ser objecte d'una avaluació global conjunta que tingui en compte els efectes integrats de les diverses extraccions concretes, sobre el tram final de l'Ebre i la zona marina d'influència.

            L’avaluació d’impacte ambiental ha de ser global, fer-la per trams infringeix la normativa d’aigües estatal i comunitària.

 

CUARTA.- PLA INTEGRAL DE PROTECCIÓ DEL DELTA DE L’EBRE

 

            La disposició addicional desena de la Llei 10/2001, de 5 de juliol del Pla Hidrològic Nacional diu:

 

“Plan Integral de Protección del Delta del Ebro.

1. Con la finalidad de asegurar el mantenimiento de las especiales condiciones ecológicas del Delta del Ebro, se elaborará un Plan Integral de Protección con el siguiente contenido mínimo:

a.       Definición del régimen hídrico que permita el desarrollo de las funciones ecológicas del río, el delta y el ecosistema marino próximo. Asimismo se definirá un caudal adicional que se aportará con la periodicidad y magnitudes que se establezcan de forma que se asegure la correcta satisfacción de los requerimientos medioambientales de dicho sistema. Los caudales ambientales resultantes se incorporarán al Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro mediante su correspondiente revisión.

b.       Definición de las medidas necesarias para evitar la subsidencia y regresión del Delta, como el aporte de sedimentos o la promoción de la vegetación halófila.

c.        La mejora de la calidad del agua, de modo que sea compatible con la presencia de especies a conservar, que no se genere eutrofia y que no existan concentraciones de fitosanitarios y otros contaminantes en cantidades potencialmente peligrosas para el ser humano, la flora y la fauna de los ecosistemas.

d.       La mejora del hábitat físico de los ecosistemas (río, canales, lagunas, bahías) y de sus conexiones.

e.        La definición y aplicación de un modelo agronómico sostenible en el marco de la política agraria comunitaria y la cuantificación de los posibles volúmenes de agua a ahorrar en las concesiones de regadío actualmente existentes en el río.

f.        La interrelación entre las actividades humanas presentes en el Delta con los flujos de agua y nutrientes necesarios para los ecosistemas naturales.

g.        La definición, método de seguimiento y control de indicadores medioambientales que deberán considerar, entre otros, los parámetros del estado cualitativo y cuantitativo de: la cuña salina, la subsidencia y la regresión del Delta, la eutrofización de las aguas, los ecosistemas (especies piscícolas, acuicultura, avifauna, flora específica...) las bahías de los Alfacs y del Fangar y la contaminación del medio.

2. Para la redacción del Plan y para la ejecución y coordinación de sus actuaciones, se creará una organización presidida por la Generalitat de Catalunya, e integrada por todas las Administraciones y entidades con competencias e intereses en el ámbito del Delta del Ebro: Ministerio de Medio Ambiente, Generalitat de Catalunya, Entes Locales de la zona, así como de los usuarios y organizaciones sociales.

3. El Plan deberá estar redactado y aprobado en el plazo máximo de un año a los efectos regulados en el artículo 16 y la presente disposición adicional.

4. La aprobación del Plan corresponde al Gobierno.

5. Si, como consecuencia del seguimiento de los indicadores ambientales definidos en el punto g) del apartado 1 anterior, se detectara alguna situación de riesgo para el ecosistema del Delta del Ebro se adoptarán las medidas preventivas y correctoras necesarias por parte de las administraciones competentes.”

            Tot i que, aquesta part està en la plena convicció de què la disposició addicional desena de la llei 10/2001 de 5 de juliol del Pla Hidrologic Nacional, de cap de les maneres protegeix lles condicions ecològiques del Delta de l’Ebre de les extraccions previstes en la mateixa llei, s’ha d’assenyalar que segons aquesta mateixa llei, el PIDE vetllarà per a que no es produeixi cap situació de risc per a l’ecosistema del Delta. S’està realitzant un transferència des de la conca cedent de l’ebre i El PIDE, encara està pendent d'elaboració.

 

CINQUENA.-  IMPACTE SOBRE ELS CONSUMIDORS

            El projecte no contempla l'impacte sobre els consumidors, respecte els costos de l'aigua

            L'increment del cabal a les canonades del minitransvasament implica in increment de les perdues de carrerga i un increment del cost per metre cúbic, inclus pels usuaris de Tarragona. D'altra banda si la transferencia a ATLL es base en el PHN el preu será el preu unificat que cada any s'estableixi per tota l'area abastida per l'Ebre desde Almeria fins Barcelona, que podria ser fins i tot mes elevat que el de l'aigua desalinitzada, tot i enpitjorant notablement la qualitat de l'aigua de ATLL.

 

SISENA.-  DEFICIENT QUALITAT DE L’AIGUA

            El punt 3 de l’artícle 7 de la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, diu

            Los Estados miembros velarán por la necesaria protección de las masas de agua especificadas con objeto de evitar el deterioro de su calidad, contribuyendo así a reducir el nivel del tratamiento de purificación necesario para la producción de agua potable. Los Estados miembros podrán establecer perímetros de protección para esas masas de agua.

            La deficient qualitat de l’aigua de l’Ebre es tal que supera els límits fixats a la normativa de prepotables, que estableix el Real Decret 1541/1994, de 8 de juliol

            El projecte no contempla l'impacte respecte de la qualitat de l'aigua pels consumidors de Barcelona.

            L'aigua de l'Ebre incompleix habitualment, i particularment a la tardor, el 50 % de la normativa vigent sobre la qualitat d'aigua prepotable, especialment pel que fa a clorurs i sulfats. Així doncs l'aportació d'aigua de l'Ebre a l’àrea ATLL implica un notable enpitjorament de la qualitat en aquesta area, si no s’instal·la una planta desalinitzadora. Malgrat aixó, no hem vist que el projecte contemple cap planta desalinitzadora.

            No sembla raonable que la política de la Generalitat pretengue dotar els nous regadius de la zona Segarra - Garrigues amb aigua de bona qualitat i empitjorar la qualitat de abastiment a l'àrea de Barcelona amb aigua de pésima qualitat com es la del tram inferior de l'Ebre.

            El Projecte no fa una presentació adient de la problemàtica ni es planteja un estudi comparatiu de les diverses alternatives de solució

            Sota el pretext de la connexió de les xarxes del CAT i ATLL es planteja, sense discussió d’alternatives, ni anàlisi dels pros i contres, una transferència d'aigua de l'Ebre.

 

SETENA.- RETIRADA DEL PROJECTE

 

            D'acord amb tot el manifestat en els apartats precedents, hem d’al.legar a l'Agència Catalana de l'Aigua, que els projectes objecte d'aquest escrit, han de finalitzar la seva tramitació en l'estat actual, i per tant han d'ésser retirats, fins que no es compleixin els requisits legals i ambientals abans denunciats, i expressament fins que no és realitzi avaluació conjunta d’impacte ambiental de tots els projectes relatius a les transferències previstes a l’article 13 de la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Pla Hidrologic Nacional

 

 

 

            Per això, sol.licitem que tenint-se per presentades aquestes al.legacions, se’ls consideri com a interessats, i segons el que s’expressa, que els projectes objecte d’aquest escrit, siguin retirats fins que no és realitzi avaluació conjunta d’impacte ambiental de tots els projectes relatius a les transferències previstes a l’article 13 de la llei 10/2001 de 5 de juliol, del Pla Hidrologic Nacional

 

 

            Delta de l’Ebre, 4 de setembre de 2002.

 

 

 

 

Coordinadora Antitransvasaments                  Sociedad Española de Ornitología (SEO)

 

 

AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA