EL DIA 6 DE DESEMBRE, VINE A LA PROTESTA EN CONTRA DE LA DESTRUCCIÓ DEL PARATGE LITORAL DE CALAFATÓ I DEL DE PORT OLIVET (L’Ametlla de Mar), EN CONTRA DEL MALBARATAMENT DE L'AIGUA, A REIVINDICAR LA PROTECCIÓ DE CALAFATÓ I PORT OLIVET I L'APLICACIÓ D'UNA NOVA CULTURA DE L'AIGUA.
A la cala Calafató, a l'Ametlla de Mar, comarca del Baix Ebre, l'empresa Vèrtix, de Barcelona, fa uns dies ha iniciat la construcció
d'un gran complex residencial a primera línia de mar. A Port Olivet, l'empresa Port Olivet 2000 S.L té previst iniciar properament,
també, la urbanització d'aquest altre sector litoral, també de l'Ametlla de Mar.
Aquestes actuacions comportaran la total destrucció d'uns dels pocs reductes litorals ben conservats de les comarques tarragonines,
fora del Delta de l'Ebre. Aquest indrets , a més, constitueix, uns dels indrets més bonics de tot el nostre litoral.
Un dels pilars d'aquesta urbanització, i així s'està difonent als mitjans de comunicació, n'és la utilització massiva de l'aigua.
Així, per exemple, en el cas de Calafató la urbanització serà dotada d'àmplies zones ajardinades, s'hi construiran gran quantitat
de piscines, pistes de tenis i a més servirà per tornar a revitalitzar un camp de golf proper, actualment força abandonat.
Tota l'aigua necessària serà extreta del minitransvassament, o sigui del riu Ebre.
Aquest és un nou cas de destrucció del nostre litoral, d'exemple de malbaratament de l'aigua i ens torna a demostrar en que es
pensà utilitzar realment l'aigua que volen prendre al riu Ebre.
Per tal de demostrar la nostra oposició a aquestes actuacions urbanístiques. Per demanar una nova cultura de l'aigua.
I per reivindicar la protecció d'aquests racons únics del nostre litoral us convoquem el proper dijous dia 6 (dia de la Constitució),
a les 12 hores, a la urbanització de Sant Jordi d'Alfama (l'Ametlla de Mar), al lloc que s'indica en el mapa.
Reivindicarem l'aplicació de l'article 45 de la Constitució, en que es dicta el dret de tota persona a gaudir d'un medi ambient
ben conservat i de l'obligació que en tenen les administracions de garantir-ho.
EL DIA 6 DE NOVEMBRE A LES 12 HORES VINE A FER SENTIR LA TEVA VEU.
Aturem la destrucció del paratge de Calafató i de Port Olivet!!!
Aturem el malbaratament de l'aigua !!!
Per una protecció de Calafató i de Port Olivet
Per una nova cultura de l'aigua
MÉS INFORMACIÓ
Aquesta passada setmana s’han iniciat a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) els treballs de construcció d’un gran complex urbanístic
anomenat "Marina Sant Jordi" que s'ubicarà en un dels últims racons litorals ben conservats del litoral Tarragoní conegut com a
Calafató. Aquesta urbanització no és l'única que es pensa construir a l’Ametlla de Mar, ja que la totalitat del front litoral
d’aquest municipi, a excepció d’un petit sector inclòs al PEIN (Pla d’Espais d'Interès Natural), ha estat declarat com urbanitzable
i ofert a mans d’aquells que es dediquen a l'especulació urbanística.
El litoral de l’Ametlla de Mar constitueix un dels més espectaculars i interessants de totes les comarques de Tarragona, si
exceptuem el Delta de l’Ebre. El litoral de l'Ametlla és format per petits penya-segats que voregen idíl·liques caletes formades
de còdols o arena, rodejades per pinedes o matollars, conformant un paisatge colpidor, d'una bellesa paisatgística de primer ordre,
i d'una cabdal importància natural.
Tot i aquesta bellesa i importància natural, l'Ametlla de Mar no s'ha caracteritzat especialment per haver mantingut unes
polítiques de respecte i protecció d'aquesta meravella natural que n'és el seu litoral, ans al contrari. Des de fa anys les
polítiques urbanístiques aplicades pels diferents consistoris, que han ocupat l'ajuntament de l'Ametlla, s'han caracteritzat
per promoure polítiques agressives i especulatives amb el litoral i amb bona part de la resta d'espais naturals del municipi.
L’actual consistori, governat pel PSC i el PP, (l’alcalde és del PSC) no n’ha estat una excepció.
Aquesta política s'ha traduït en l’actual qualificació urbanística, com a sòl urbanitzable, de la totalitat del litoral, a excepció
d'un sector que fa anys fou inclòs al PEIN. En el cas de l'espai del PEIN ha estat la normativa urbanístiques i de protecció del
medi natural la que n'ha evitat la qualificació. De no haver estat inclòs al PEIN de ben segur també aquest sector hauria estat
sacrificat en pro de les infrastructures urbanístiques.
La política emprada per aquest consistori torna a recuperar els models urbanístics aplicats en els anys seixanta en que en el
litoral es substituïren gran part dels espais naturals existents per instal·lacions turístiques agressives amb el medi, on el
formigó acabà amb aiguamolls, dunes, pinedes i en tot rastre de natura. Aquest model agressiu és justament el que, de boca de
tants i tants polítics, és criticat i posat com exemple d'allò que no s'ha de tornar a repetir. Justament allò que no s'ha de
repetir és el que es farà ara a l'Ametlla de Mar, on els paratges únics de Calafató i de Port Olivet, amb les seves fantàstiques
cales, seran substituïdes per cases unifamiliars, edificis d'apartaments i hotels. Segurament que aquest mateix consistori, que avui
permet això, d'aquí uns anys, amb la seguretat d'haver fet ja el negoci, s'omplirà la boca amb discursos de sostenibilitat,
denunciant que allò que s'ha fet amb el litoral del municipi no s'ha de tornar a repetir en el futur. Novament la hipocresia serà
la formula emprada pels que denuncien el que fan els altres però fan a casa pròpia coses pitjors.
Avui per avui podem considerar al consistori de l'Ametlla de Mar com el municipi amb una menor sensibilitat ambiental i en un dels
més actius en la seva destrucció activa. Fa uns mesos sortia a la premsa la construcció d'un macro hotel, construït il·legalment ja
que afectava el barranc de Bon Capó, a tocar de mar. No fou casualitat que aquest gran hotel, que no s'hagués autoritzat en moltes
viles costaneres, s'edifiqués al litoral de l'Ametlla de Mar. Fa uns anys també fou noticia la construcció il·legal d'un càmping,
sense estudi d'impacte ambiental, al bell mig d'un espai del PEIN del litoral tarragoní. Evidentment, aquest espai del PEIN era el
del Cap de Santes Creus, a l'Ametlla de Mar. Ara és hora d'arrodonir la feina edificant LA TOTALITAT del que resta de litoral
d'aquest municipi. No podem obviar, però, la responsabilitat directe de la Generalitat la qual no tan sols permet aquestes
actuacions sinó que els hi dóna cobertura legal. No podem obviar que totes i cadascuna d’aquestes actuacions urbanístiques compten
amb la corresponent aprovació de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona, organisme pertanyent al Departament de Política Territorial
i Obres Públiques.
En el cas de Calafató l'empresa encarregada de transformar aquest interessant espai natural en blocs de formigó és Vèrtix, el seu
projecte es diu Marina de Sant Jordi.
Aquesta actuació de l'empresa Vèrtix, a banda de destruir un dels millors exponents de litoral rocós existent actualment a les
comarques de Tarragona, suposarà l'extinció a nivell mundial d'una espècie. Es tracta d'un escarabat tenebriònid anomenat
Dendarus schusteri. Aquesta espècie és única del litoral rocós de l'Ametlla de Mar, les seves poblacions són tant minses que
es creia que s'havia extingit fins que l'any passat se'n va retrobar una població a la plana de Calafató, justament el sector
que Vèrtix ha començat a transformar. A banda d'aquest escarabat al litoral de l'Ametlla de Mar hi trobem una altra espècie
endèmica (única al mon) és tracta, en aquest cas, d'una planta anomenada Limonium gibertii. Aquesta espècie té la seva distribució,
a nivell mundial limitada, als sectors de litoral rocós comprès entre el bosc de la Marquesa, a Tarragona, i l'Ampolla, al Baix Ebre,
localitzant-se les millors poblacions al litoral de l'Ametlla.
L'altre sector del litoral de l'Ametlla de Mar que properament es vol urbanitzar és Port Olivet. En aquest cas l'empresa
interessada amb especular amb aquest tros del nostre patrimoni litoral és Port Olivet 2000 S.L., la qual vol transformar
prop de 50 hectàrees en una zona residencial d'alt nivell. Aquesta actuació suposarà la total destrucció del major sector
de litoral rocós no transformat que, junt amb el bosc de la Marquesa a Tarragona, es conserva a les comarques de Tarragona.
Aquests dos actuacions urbanístiques, a més, es vesteixen amb actuacions complementàries que n’incrementaran l’impacte ambiental.
En el cas de la Marina de Sant Jordi, nom del complex urbanístic que es pretén fer a Calafató, l’empresa i el propi ajuntament
defensen la idea que el complex permetrà revitalitzar el camp de golf que hi ha a la zona, actualment en hores baixes i força
descuidat. A més s’hi pretenen fer grans zones verdes, construir piscines, etc. A la zona de Port Olivet cada un dels xalets
tindrà grans extensions de zona verda privada, d’ús exclusiu de cada un dels propietaris. La gran quantitat d’aigua necessàries
per mantenir aquests complexos provindrà de l’Ebre, hem de recordar que l’Ametlla rep aigua del Minitransvassament.
Ens trobem novament davant d’un nou exemple del model de desenvolupament que es vol potenciar amb l’aigua que es pretén transvasar
del riu Ebre. Aquest és el model de desenvolupament que els nostres governants estan afavorint: gana per uns (pescadors, arrossaires,
musclers, etc., etc.), a costa de l’enriquiment d’altres (ajuntaments, constructores, entitats bancàries). Sembla bastant clar que,
pels nostres governants, val més un ric propietari d’un xalet de luxe que una família de pescadors deltaics.
Per tal d'intentar evitar que aquestes zones siguin transformades i, per tal de garantir-ne la preservació present i futura, ara
fa uns anys el GEPEC va interposar un recurs contenciós administratiu en contra del Pla General d'Ordenació Urbana del municipi de
l'Ametlla de Mar per tal d'aconseguir que els sectors de litoral que encara es mantenien en aquest municipi fossin declarats com a
no urbanitzables. És molt simptomàtic que just poc temps abans per de saber-se la sentència d’aquest procediment, la qual està a
punt de dictar-se, les empreses i l'ajuntament s'afanyin a iniciar les obres per tal d'assegurar-se, com a mínim, la roturació i
destrucció de l'espai natural. En el cas de Calafató ja s’han iniciat els moviments de terres i l’obertura dels vials del futur
complex urbanístic, aquestes obres prèvies són executades per l’empresa Copcisa. Segurament, un cop més, ajuntaments i empreses
deuen confiar en la política de fets consumats per tirar endavant projectes que al segle XXI, després de anys de destrucció de
nostre litoral, haurien d'estar prohibits legalment i rebutjats socialment.
Per tal d’intentar frenar la destrucció d’aquests valuosos espais des del GEPEC estem intensificant la campanya de protecció
d’aquests espais, tant a nivell judicial com social. Així, per exemple, denunciarem i farem públics a tots aquells que s’amaguen
darrera d’aquests projectes, per tal que la societat conegui qui són els que segueixen enriquint-se a costa de la destrucció del
nostre ja torturat patrimoni litoral.
GEPEC-ACTE-AEEC
C/ Vilar, 5, 2n, 2ª
43201 REUS
Tel. 977 342604
Fax. 977 345813
gepec@gepec.org