Bloc de la PDE
Header

El moviment antitransvasament prepara noves mobilitzacions a l’espera de l’imminent pronunciament del Tribunal Suprem sobre el Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre

Vista general del riu Ebre al seu pas per Tortosa. Imatge del 5 de desembre de 2017.

El moviment antitransvasament prepara noves mobilitzacions a l’espera de l’imminent pronunciament del Tribunal Suprem sobre el Pla Hidrològic de Conca de l’Ebre

El govern espanyol està aprofitant l’atenció política, social i mediàtica centrada gairebé en exclusiva sobre el conflicte català per avançar discretament, però de forma decidida, cap a la materialització del transvasament de l’Ebre al llevant peninsular a partir de les infraestructures de regadiu existents. Així ho denuncia la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), exclosa d’aquestes converses pel Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient espanyol, davant el que considera una maniobra de l’executiu del PP per tancar un pacte nacional de l’aigua que permeti interconnectar totes les conques hidrogràfiques sense abordar la reducció de les noves grans extensions de regadiu previstes en els plans hidrològics de conca. A l’espera que el Tribunal Suprem faci pública, de forma imminent, la resolució del contenciós administratiu presentat en contra del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, el moviment antitransvasament prepara ja noves mobilitzacions per exigir la preservació del tram final del riu i el Delta.

‘El govern espanyol està fent milles i fa una pantomima de negociació de pacte nacional de l’aigua amb la qual estan programant el transvasament de l’Ebre a partir de les infraestructures agràries, dels canals’, ha subratllat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, referint-se a les negociacions obertes pel Ministeri d’Agricultura amb diferents comunitats de regants i entitats sobre el Pacte Nacional de l’Aigua. Unes converses a les quals s’ha barrat la porta al moviment social antitransvasament, tot i haver sol·licitat explícitament i amb antelació poder-hi participar. ‘Aprofiten que a Catalunya vivim d’esquena a aquest debat perquè estem en un monotema molt diferent. Però això està molt avançat’, ha advertit.

L’objectiu del ministeri amb aquestes converses, segons abunda el mateix Tomàs, seria aconseguir un acord al voltant de la interconnexió de les xarxes hidrogràfiques de tot l’estat sense ‘tocar ni disminuir la gran quantitats de regadius aprovats als plans hidrològics de conca’. Als tres milions d’hectàrees actuals –una tercera part a la conca de l’Ebre- se’n sumarien 600.000 de noves. D’aquestes, 450.000 corresponen també a l’Ebre. ‘Mentre fan la pantomima del pacte nacional de l’aigua, el que fan és concretar la liquidació dels rius, augmentar de forma desproporcionada i irracional el nombre ha regadius, incrementant el consum aigua’, sentencia. Uns plantejaments que topen, precisament, amb la realitat de l’actual context de sequera i les previsions d’agreujament dels efectes del canvi climàtic que ja fa temps que llancen els científics. ‘El debat a l’estat espanyol és la sequera, la interconnexió de conques i el transvasament de rius excedentaris. Casualment, l’únic riu excedentari jurídicament a la península és l’Ebre. I, mentrestant, no es fan polítiques per salvar el delta de l’Ebre i està morint’, ha insistit. Un esquema que segueix el model de promoure ‘obra pública, especulació i generar expectatives de creixement a partir de la portada d’aigua al sud-est’.

Sense resposta de García Tejerina
Però, malgrat els intents d’intervenir i incidir en aquest procés, la PDE ha trobat com a úniques respostes la negativa o el silenci del govern espanyol. De fet, a principis d’any van arribar demanar dos cops per escrit un entrevista amb la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina. Li reclamaven, en aquestes peticions, que clarifiqués la naturalesa del pacte nacional de l’aigua, que aclarís si pensava aplicar les recomanacions comunitàries sobre el delta de l’Ebre i, en cas de no fer-ho, què pensava fer al respecte de la problemàtica del Delta. ‘No ens han respost aquestes preguntes ni tan sols ens han permès entrevistar-nos amb la ministra per traslladar-l’hi directament. Estem preocupats perquè ens ignoren al territori i a Catalunya’, ha lamentat el mateix portaveu.

Davant el ritme dels esdeveniments, el moviment antitransvasament, centrat ara en la lluita jurídica, es prepara per a un nou cicle de mobilitzacions al carrer. ‘Ens preocupa que ens caldrà mobilitzar aviat. Va molt ràpid. Cal que la gent de territori estigui fresca i valenta. Es complicarà tot bastant’, anticipa Tomàs. En aquest escenari, i molt possiblement en plena campanya electoral del 21-D –tot i que tampoc es descarta que pugui arribar al gener-, podria acabar fent-se pública la sentència del Tribunal Suprem resolent el contenciós administratiu en contra del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre presentat pel moviment antitransvasament i l’entitat ecologista Depana, amb el suport de disset ajuntaments ebrencs. El tràmit de conclusions es va tancar ja fa més de tres setmanes i la PDE es prepara, en el cas que finalment no s’accepti, a reforçar la queixa oberta davant la Comissió Europea i traslladar el cas al Tribunal de Luxemburg . ‘Si –la resposta- és negativa, s’esgota la via jurídica a l’estat espanyol i s’incorporarà a la via europea. Quan vam presentar la queixa, a Europa ens van dir que era molt important esgotar la via jurídica espanyola i la sentència del Suprem no es pot recórrer’, ha sentenciat.

Desè aniversari del monument al nus
L’entitat, d’altra banda, estudia la possibilitat de fer un acte commemoratiu del desè aniversari del monument al nus –el símbol de la lluita antitransvasament-, situat en una rotonda de la carretera C-12, al límit dels termes entre Tortosa i Roquetes, que homenatja la gent de les Terres de l’Ebre que va sortir als carrers per lluitar en contra del transvasament del riu.

 

Carta als membres del parlament europeu

30 novembre 2017 | Publicat per adminpde en General - (1 Comentaris)

Dirigit als membres del parlament europeu:

Els escrivim en relació als fets que estan passant últimament a Espanya i a Catalunya i que concretament han tingut efectes sobre la llibertat de dos exparlamentaris del Parlament Europeu.
Consternació és el que sentim les organitzacions sotasignants quan un procés que sorgeix d’unes eleccions democràtiques acaba a les sales dels tribunals i es converteix en un judici polític contra les decisions d’un Parlament democràtic que simplement intentava aplicar el que els partits de govern portaven en els seus programes electorals.
Indignació sentim quan des de les instàncies de l’Estat espanyol s’ha iniciat una campanya d’odi que no només afecta unes institucions democràtiques centenàries de Catalunya sinó que també està focalitzada sobre persones que per la seva trajectòria han destacat per una honradesa i sentit comú que han deixat empremta allà on han desenvolupat la seva feina.
Ens referim, particularment, a l’empresonament per part del Govern d’Espanya dels Honorables senyor Oriol Junqueras i Vies i el senyor Raül Romeva i Rueda, persones que com europarlamentaris van vetllar pel compliment de les normatives comunitàries en aquells casos en què els diversos governs de l’estat espanyol feien cas omís a aquestes normes.
En aquest sentit, han estat dues persones amb un marcat caràcter europeista, que han afavorit la participació ciutadana i han aproximat les institucions comunitàries als col·lectius socials tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol que ens hem vist afectats per l’incompliment del Regne de Espanya en temes ambientals i socials.
En el seu bagatge compten amb extensos treballs en els camps dels drets humans, relacions internacionals, resolució de conflictes, pau, desenvolupament i cooperació.
Apel·lem doncs, al seu sentit democràtic i defensor dels drets humans més elementals perquè, en la mesura de les seves possibilitats, intervingui davant les institucions que consideri adequades perquè els senyors Oriol Junqueras i Raül Romeva, i també com no, les Conselleres i Consellers de la Generalitat de Catalunya i els presidents d’Omniu i de l’Anc, puguin continuar desenvolupant el seu treball en defensa dels drets i de les llibertats socials a Espanya i a Catalunya amb plena llibertat i dedicació com sempre han fet allà on han estat.

Atentament les ONGs signants:

 Aigua és Vida

 Associació Naturalista de Girona

 Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya

 Grup Defensa del Ter

 Martorell Viu

 Plataforma en Defensa de l’Ebre.

 Plataforma de Defensa de les Terres del Sénia

 Prou Sal

 Xarxa Nova Cultura de l’Aigua.

 

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va ratificar ahir al Tribunal Suprem, a Madrid, l’informe sobre les repercussions negatives del Pla de Conca del riu Ebre sobre el Delta. El tràmit s’emmarca dins del recurs contenciós administratiu que la plataforma va presentar fa més d’un any, conjuntament amb l’entitat ecologista Depana i una vintena d’administracions ebrenques.

La PDE lamenta l’agressivitat de l’advocat de l’Estat, que els va acusar d’“insolidaris” i de només preocupar-se pel tram final del riu. “Hem dit que ens centrem en la part final perquè és la part més afectada, a causa de les polítiques i els incompliments de les normatives europees”, explica el portaveu, Manolo Tomàs.

Vist per a sentència, la PDE espera una resolució abans d’un mes. Esgotada així la via jurídica, si no es tenen en compte els arguments que defensa l’entitat ecologista, acudiran a Brussel·les, on ja s’estan investigant el de l’Ebre i més de cent plans hidrològics més.

En aquest sentit, segons la PDE, la Comissió Europea havia “recomanat” esgotar la tramitació administrativa a l’Estat espanyol. “Si la sentència surt negativa, la documentació s’incorpora automàticament a la queixa: no perdem res, reforcem la lluita i complim tràmits jurídics”, resumeix el portaveu ebrenc.

Els activistes ebrencs també han aprofitat a Madrid per reunir-se amb representants d’altres entitats i coordinar així la lluita a Europa. També la que s’està teixint davant el nou Pacto Nacional del Agua. Tot i les peticions de reunions, la PDE se sent ignorada. També lamenta la manca de suport i la “desídia” al territori.

ebredigital.cat