Bloc de la PDE
Header

Diari de tarragona – Andreu Caralt

Mig centenar d’organitzacions signants de l’Acord Social de l’Aigua impulsen un full de ruta per fer front a la política transvasista i privatitzadora de l’aigua del Govern del PP amb noves mobilitzacions i acords amb els partits polítics

Mig centenar d’organitzacions ambientalistes d’arreu de la península Ibèrica han acordat aquest cap de setmana en una cimera celebrada a Saragossa iniciar una lluita social, política i jurídica per frenar el Pacte Nacional de l’Aigua que projecta el Govern del PP, un instrument de planificació hidrològica que, temen els ambientalistes, obrirà les portes a nou Pla Hidrològic Nacionals (PHN) amb embassaments i transvasaments d’aigua entre conques, la de l’Ebre una d’elles, mitjançant la mercantilització de les concessions d’aigua sobrants de regadius.

Les organitzacions han redactat un manifest, anomenat Acord Social de l’Aigua en Defensa dels nostres Rius i de l’Aigua Pública, on a grans trets consideren urgent frenar el creixement de la demanda de regadiu, la construcció d’embassaments i transvasaments, i els processos de deteriorament, apropiació i sobreexplotació dels rius i aqüífers. Proposen també la reducció dels consums urbans per adaptar-se a la dinàmica de menor pluviometria imposada pel canvi climàtic, revertir els processos de mercantilització i privatització dels serveis d’abastament i sanejament i lluitar contra la corrupció en aquest sector.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) és una de les entitats fundadores d’aquest nou moviment i ha estat present aquest cap de setmana amb una nodrida expedició a la capital aragonesa.

El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, ha explicat al Diari que durant la cimera s’ha acordat crear un equip de treball d’unes 30 persones de diferents conques hidrogràfiques per dissenyar un full de ruta d’accions en l’àmbit polític i social per aquest 2018. «L’objectiu és clar, guanyar la batalla de les idees i fer front amb arguments sòlids al Pacte Nacional de l’Aigua que el PP i algun altre partit més volen impulsar», apunta el portaveu. Preveuen que la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, presenti el temut pacte el mes de juny.

Una cita amb entitats d’arreu però amb problemes similars

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha participat activament en els debats organitzats a la cimera de Saragossa. El portaveu, Manolo Tomàs, ha volgut destacar la participació en una mateixa trobada d’entitats de diferents conques hidrogràfiques procedents de Toledo, Madrid, Múrcia o Tortosa, i del seu compromís de difondre en el seu àmbit geogràfic els greus problemes existents a la resta de conques. «Aquest esforç d’informació i coordinació és molt important per fer front comú», sentencia.

És per això que es vol treballar intensament i presentar el full de ruta el mes de març o, si no és possible, el juny. Un dels eixos serà la presentació d’un nou manifest, ampliat, que podrà rebre adhesions d’organitzacions, partits polítics i sindicats i que es pretén sigui debatut al Congrés dels Diputats per aconseguir el suport majoritari dels grups polítics. També es dissenyaran mobilitzacions per posar en valor el contingut de l’acord en defensa dels rius i l’aigua pública.

Les organitzacions Ecologistes en Acció, GEPEC i Plataforma en Defensa de l’Ebre han sol·licitat al Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, ia l’Agència Catalana de l’Aigua, dependent de la Generalitat de Catalunya, la immediata clausura del transvasament que va des del riu Siurana (comarca del Priorat), a la riera de Riudecanyes (voltants de Reus), pel gran impacte ambiental i social que aquest transvasament s’està produint des de fa dècades a la vall del Siurana.

Incidència ambiental i social del transvasament Siurana-Riudecanyes
Les organitzacions esmentades han elaborat un informe on es detallen les afeccions ambientals i socials que genera aquest transvasament, que deixa pràcticament sec el riu Siurana durant diversos quilòmetres, afectant greument la vegetació de ribera i l’ecosistema fluvial en general. Així mateix, ha tingut un efecte molt negatiu a nivell social, hipotecant el desenvolupament dels pobles de la vall del Siurana, que des de 1950, any en què va començar a funcionar el transvasament, han perdut l’ordre de 45 % de la seva població. Cal no oblidar que el transvasament Siurana-Riudecanyes és una obra que es va planificar fa més de 100 anys, sense tenir en compte per tant cap condicionant ambiental, ni d’equilibri territorial.

En l’informe també es proposen alternatives tècnicament viables per cobrir les demandes que actualment satisfà l’aigua del transvasament a la zona de Riudecanyes, que no suposen pràcticament obres, i que podrien posar-se en funcionament de manera gairebé immediata.

Es dóna la circumstància que es tracta d’un transvasament entre dues conques hidrogràfiques diferents. La Conca de l’Ebre (el Siurana desemboca a l’Ebre), que depèn del Govern Central, i les Conques Internes de Catalunya, la gestió és competència de la Generalitat de Catalunya. Per això s’ha realitzat la sol·licitud de clausura del transvasament a les dues administracions, amb les que les organitzacions esperen mantenir contacte en els pròxims dies.

El transvasament Siurana-Riudecanyes és una obra ja obsoleta, de gran impacte ambiental i social, i per a la qual ha alternatives que podrien posar-se en marxa de forma immediata. Així, les organitzacions Ecologistes en Acció, GEPEC i Plataforma en Defensa de l’Ebre no veuran les seves accions fins aconseguir la clausura completa i definitiva d’un transvasament propi d’una altra època.

   

Davant del Canvi Climàtic
ACORD SOCIAL DE L’AIGUA en DEFENSA dels nostres RIUS i de l’AIGUA PÚBLICA

El canvi climàtic ens imposa un futur en el qual es reduirà dràsticament l’aigua disponible, i en el que els cicles de sequera i les grans tempestes, amb les corresponents crescudes, seran cada vegada més freqüents i intensos.
Davant d’aquestes

perspectives, és urgent un gran acord social basat, d’una banda, en la recuperació dels nostres rius, aiguamolls, llacs i aqüífers, com un patrimoni ambiental públic que ha d’estar al servei de l’interès general, i

d’altra banda, en la defensa de l’aigua com un bé públic, que ha de ser d’accés universal pel que fa als serveis d’aigua i sanejament, en tant que es tracta d’un dret humà, reconegut com a tal per les Nacions Unides.

En aquest context és urgent:

aturar el creixement de demandes, especialment de regadiu, la construcció de nous embassaments i
transvasaments i els processos de deteriorament, apropiació i sobreexplotació de rius i aqüífers, per tal de
garantir la seva sostenibilitat i el bon estat ecològic de les aigües, al servei de l’interès general,
respectant els cabals ambientals i altres exigències de la Directiva Marc.

redimensionar a la baixa la superfície regada i els consums urbans expansius de manera que es
s’adaptin a la reducció de cabals disponibles que imposa el canvi climàtic en curs.

  revertir els processos de mercantilització de l’aigua i de privatització dels nostres serveis de
proveïment i sanejament, per recuperar-los com serveis d’interès general, sota una gestió
pública transparent i participativa.

acabar amb la corrupció que ha anat creixent, en transformar l’aigua i els serveis de
proveïment i sanejament en grans negocis privats.

Les persones sota signants, en representació de moviments i col·lectius socials, sindicats, partits polítics, fundacions o a títol personal, fem una crida en pro d’aquest gran Acord Social per l’aigua, davant del Canvi Climàtic, per sobre d’ideologies, d’interessos particulars i fins i tot d’identitats nacionals, en tot aquest territori de la península Ibèrica i de les illes, que dóna vida als nostres rius, dels que al seu torn depèn el nostre benestar.

Qualsevol persona pot adherir a la crida en aquest enllaç:

https://goo.gl/forms/ts0dkG7AeoJoVCnv2