Bloc de la PDE
Header

Ho faran a principisde 2016, en un missió d’investigació llargament reclamada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre
985681.jpgUn grup d’europarlamentaris de diversos grups polítics i diverses nacionalitats visitaran durant a principis de 2016 el delta de l’Ebre per examinar l’impacte de l’aplicació del pla hidrològic de l’Ebre sobre el fràgil espai natural. Els europarlamentaris formen part del comitè de peticions del Parlament Europeu, que ahir a la tarda va decidir realitzar aquesta visita i una segona al riu Tajo, afectat també per una pèssima planificació hidrològica.

El comitè, reunit a Brussel·les, va anunciar la missió i també la voluntat de mantenir oberta la petició de la Plataforma en Defensa de l’Ebre pel pla de conca del riu, dues de les demandes dels representants del moviment social ebrenc desplaçats a la capital europea. La demanda de la visita es va plantejar ja el 2015, sense èxit, mentre que el fet de mantenir oberta la petició «permet mantenir viu el debat sobre el pla hidrològic a les instàncies europees», apunta la portaveu de la PDE, Susanna Abella.

El moviment antitransvasista valora la reunió com un èxit, donat que mostra la voluntat de l’Europarlament de «mantenir la pressió» sobre l’Estat espanyol davant els seus incompliments en planificació hidrològica de les directives europees.

La plataforma és conscient que el termini de presentació d’al·legacions a la revisió del pla de la conca finalitza el 30 de juny i que el desig i compromís de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) és aprovar-lo a finals d’enguany, és a dir abans de la visita dels europarlamentaris. «Europa porta uns ritmes ‘propis’, ja ho sabem. Però en tot cas, és una nova mesura de pressió sobre l’Estat i benvingut sigui». Abella afegeix que el calendari exigit per aprovar el pla és molt ajustat i coincidirà amb la campanya de les eleccions generals. «Per tant, tant pot ser que s’aprovi com que ho deixin sobre la taula per al proper govern», tanca.

Això a banda, el representant de la Comissió insistí en la importància del programa traslladat a l’Estat espanyol de millora dels plans de conca, de 45 punts, alguns d’ells referits a l’Ebre. Un programa d’obligat compliment que recull en bona part els criteris de la PDE i que s’espera permeti modificar el pla en la seva revisió, actualment en tràmit.

Entre d’altres, el programa qüestiona el cabal ambiental mínim fixat pel pla per al tram final del Ebre i la previsió de 465.000 noves hectàrees de regadiu. La PDE assegura que si l’Estat desobeeix les recomanacions es compromet la percepció d’una considerable quantitat de fons europeus destinats a infraestructures i medi ambient els pròxims anys.

Infracció a Biscarrués

A banda, ahir també s’anuncià la decisió d’obrir un procediment d’infracció contra el govern espanyol pel projecte de construcció de l’embassament aragonès de Biscarrués, un dels símbols de la lluita de les entitats defensores dels rius. El procediment podria culminar amb una sentència contra el projecte.

A. Caralt. diaridetarragona / foto ACN

 

che

Us adjuntem els enllaços per veure l’informe de la Generalitat de Catalunya sobre el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre.

Report by the Catalan government regarding the effects of the Ebro River Basin District Hydrological Plan.

cat

 

Enllaç al document en català.

icon esp

 

Enlace al documento en castellano

ang

 

Link to document in English.

 

EL PERIODICO DEL MEDITERRANEO // N.MARTÍNEZ // EFE 20/05/2015

La Generalitat valenciana considera “fundamental”, para dar su visto bueno a la revisión del plan de cuenca del Ebro 2015-2021, que el Gobierno de España contemple luego enel Plan Hidrológico Nacional (PHN) el trasvase de aguas del río Ebro a la Comunitat de hasta 4.000 hm3 al año.

Desde la Conselleria de Agua, a cargo de José Císcar, incluyen esta petición, que consideran “lícita”, en una primera tanda de alegaciones al plan del Ebro –con fecha del 15 de mayo–,reservándose presentar otras, más detalladas, “antes de que finalice el plazo legal de la información pública”, resaltan.

Ahora, apuntan que sí están satisfechos de que el plan “contemple la reserva de 10 hm3 del río Bergantes para la provinciade Castellón, para necesidades de abastecimientos y agropecuarios”. Estaaportación de agua, unida a un plan de inversiones de 22,5 millones de eurospara materializarla, fue consecución de negociaciones de la Diputación con la Confederación Hidrógrafica del Ebro en 2014. También comparten que, como exigían,“se hayan corregido las normas sobre caudales ecológicos, incluyendo que losmínimos exigibles no superen al régimen natural de cada momento”.

7.000 HM3 VAN AL MAR // Sin embargo,reivindican incluir el trasvase del Ebro al sureste español y ratificaron luegoen el PHN. La Administración autonómica alega que “es viable porque hay excedentes suficientes, y lo apunta el propio plan: todos los consumos del agua de la cuenca actuales y futuros representarían la mitad del agua existente, es decir, más de 7.000 hm3 de media que llegan anualmente al mar”. En base a estas observaciones, argumentan que “si a los 7.000 hm3 se les resta los requerimientos ambientales que necesita el delta del Ebro, sería posible trasvasar hasta 4.000 hm3 al año de media, un valor más de 10 veces superior al déficit hídrico de la Comunitat”. Por ello, añaden que “la Generalitat exige al Gobierno de España que, como siempre ha hecho de manera irrenunciable, en elPlan Hidrológico Nacional (PHN) que debe aprobarse con carácter inminente, seejecute el trasvase del Ebro, conforme se previó en el citado texto legal del2001”.

INUNDACIONES // Para la Conselleria, en lazona del Ebro, aun con excedente, puede que existan igual déficits locales que precisen infraestructuras de regulación y gestión óptima de los embalses,“cuestión vital para evitar trágicos sucesos, como las inundaciones de este año”. Por ello, insisten en “un desembalse ordenado de aguas”.

Las diferencias del PP de la Comunitat yAragón son palpables en este tema, reabierto en plena campaña electoral. Elviernes ya hubo cruce de críticas entre la presidenta de Aragón, Luisa FernandaRudi, y el conseller Císcar, quien visitó a agricultores en Xerta (Tarragona),donde está el canal a Càlig, obra simbólica del futuro trasvase.