Bloc de la PDE
Header

Els dies 21 i 22 de novembre s’han celebrat a Saragossa les trobades de les Taules temàtiques sobre el Pla de Demarcació de l’Ebre organitzats per Cuenca Azul. (www.cuencaazul.com).

Al voltant de 100 participants, entre associacions ecologistes, d’afectats, i de defensa de l’aigua i del territori, de totes les Comunitats Autònomes de la conca de l’Ebre, hem estat debatent en aquestes Taules sobre alguns dels punts més conflictius del futur Pla de Demarcació. Les conclusions s’aprovaran i es faran públiques en la jornada de tornada convocada a Vitòria el dia 12 de desembre.

Els debats, liderats per experts en cadascuna de les matèries tractades, han estat molt intensos i han generat gran quantitat d’informació per a les organitzacions participants.

Es poden ressaltar ja alguns aspectes rellevants del futur Pla de Demarcació que s’han posat en evidència.

·          El càlcul dels règims de cabals ambientals dels rius de tota la conca ja està fet i en poder de l’Administració, encara que encara no han estat inclosos en l’Esborrany del Pla perquè  la CHE esta pactant amb els regants, hidroelèctrics i comunitats el número definitiu a exposar públicament.

·          Els col·lectius denuncien que els valors tècnics de cabals ambientals s’estan retallant i maquillant abans de la seua exposició pública, cosa que fica en evidència la falta de voluntat política per complir la Directiva Marc.

·          No obstant això mancada informació de les aigües de transició, costaneres i les masses tipus llac.

·          En un primer repàs a l’esborrany del pròxim Pla es fa evident una completa esquizofrènia entre les propostes de mesures que afecten a la qualitat i les quals afecten a la quantitat, on es produïx un augment espectacular de les demandes sense analitzar les conseqüències que tenen sobre la qualitat de l’aigua dels rius. La contradicció entre aquests aspectes inseparables converteixen el nou Pla en un brindis al sol on s’esfumen tant l’arribar a els objectius ambientals de Bon Estat com el repartiment de demandes, que es converteix en una aleluya inassolible.

·          En la taula d’economia de l’aigua, utilitzant l’exemple de l’embassament proposat per al ric Gállego en Biscarrués, s’ha evidenciat que els supòsits beneficiaris d’aquest embassament, no arriben a pagar el 5% del cost total de la infrastructura. Aquesta informació desacredita l’anàlisi de recuperació de costos del Pla de Demarcació.

·          En relació als usos de l’aigua per a l’agricultura, s’ha fet palesa el fracàs de la majoria de les modernitzacions de regadius, des del punt de vista socioeconòmic i des del punt de vista ambiental. La manifestació dels agricultors de Madrid és prova del primer.

·          És reconegut per tots els agents socials que la modernització no ha produït cap estalvi d’aigua ni cap recuperació d’aigua per als rius i ecosistemes aquàtics. Aquesta dada posa en dubte la rendibilitat i l’objectiu del finançament del 70% d’aquesta modernització per part de l’Administració.

·          Davant la pràctica impossibilitat de continuar en aquesta línia, es fa inevitable l’alternativa de la reconversió del regadiu, amb l’amortització de sistemes poc eficaços, salinitzats, poc productius, etc.

·          En quan a l’estat del tram baix de l’Ebre el pla de conca preveu:

o         Embassaments de Ribaroja i Flix: masses molt modificades, no tenen cap objectiu d’assolir el bon estat ecològic.

o         Tram Flix-Canaletes: no es assoleix  el bon estat ecològic ni es previst que l’assoleixi fins el 2027.

o         Tram Canaletes-Tortosa: es troba en bon estat ecològic.

o         Tram Tortosa-Desembocadura: no s’ha estudiat per part de la CHE

o         Mar de l’Ebre: no s’ha estudiat per part de la CHE.

o         Badies Fangar i Alfacs: masses molt modificades, no tenen cap objectiu d’assolir el bon estat ecològic.

       Veure fotos

 Terres de l’Ebre, 24 de novembre 2009

L’esborrany del pla hidrològic de la conca de l’Ebre no té en compte la necessitat de fixar un cabal mediambiental en el tram final del riu, entre Tortosa i la desembocadura. Així, la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va presentar ahir el document per alertar que el «repartiment polític» de l’aigua ja ha estat pactat, i va advertir que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) els va assegurar que no té previst dictaminar cap cabal ecològic. «No tenen en compte la situació del Delta, però al mapa de la conca que enviaran a Brussel·les sí que consideren que el tram entre Tortosa i el Delta tindrà un bon estat ecològic, l’any 2015», va afirmar el portaveu Manolo Tomàs. La revisió del pla hidrològic de l’Ebre ha d’estar aprovat inicialment al desembre perquè puga tramitar-se i entrar en vigor el segon semestre del 2010, com obliga la directiva europea de l’Aigua.

A més, Tomàs va denunciar que els encarregats de fixar el règim hídric seran el Consejo Nacional del Agua, «una enganyifa», i el comitè d’autoritats competents, que consumarà «la corrupció, el repartiment i la liquidació de l’Ebre entre nou comunitats autònomes». El portaveu va afirmar que la PDE no respectarà ni la presidència espanyola de la Unió Europea ni el clima preelectoral a Catalunya, i que ja preparen una mobilització important. «L’única mesura correctora al nou pla de conca és la gent de l’Ebre», va dir.

Titular de l’ABC: Plataforma considera que futuro Plan Cuenca Ebro es “engaño” que “secará” río

El passar dijous 12 de novembre els col·lectius socials i ambientals de la Conca de l’Ebre ens vam reunir amb els tècnics de l’Oficina de Planificación de la Confederación Hidrográfica del Ebro, a petició d’aquest. En la reunió ens van presentar per part de la CHE, el document de treball sobre el Pla de Conca de l’Ebre.

Els tècnics ens van explicar el treball normatiu del Pla i com s’havia treballat per caracteritzar l’estat ecològic dels ecosistemes. La sorpresa nostra va ser quan en mirar el document, concretament el punt 2 on es parla de cabals ecològics aquest no apareixen determinats en cap punt. Per part de la PDE i la resta de col·lectius es va demanar una explicació sobre aquest punt i se’ns va dir que encara que no estaven determinats.
La determinació de cabals és un dels temes mes importants del nou Pla de Conca ja que sense cabals líquids i sòlids els nostres rius i especialment el tram baix de l’Ebre difícilment podrà assolir un bon estat ecològic i continuarà degradant-se com esta passant en les darreres dècades.
Sabem que els treballs sobre cabals devien estar acabats aquest passat setembre (http://www.boe.es/boe/dias/2008/06/04/pdfs/B07152-07152.pdf) , tenim la sospita de que si esta acabada aquesta feina tècnica i que ara esta en la fase de “maquillatge” per a que els cabals que sortiguen siguin acceptables per a regants e hidroelèctrics.
En la reunió del dijous vam insistir molt en que volíem conèixer aquests treballs tal i com havien quedat inicialment i no com quedaran després de la retallada dels usuaris lucratius i comunitats autònomes.
Tenim dret a exigir el resultat real d’aquests treballs que han estat valorats en 1,7 milions d’euros per saber exactament quines són les necessitats reals del nostre riu i delta.
Des de la PDE entenem que la determinació de cabals és un treball tècnic lo mes objectiu possible, on han de treballar i debatre els tècnics i no els polítics i usuaris lucratius.
Tots aquests agents ja intervindran en el procés de CONCERTACIÓ (negociació) posterior, on tothom ens haurem de ficar d’acord de quin són els veritables cabals que es poden implantar.