Bloc de la PDE
Header

pintadaEl conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha explicat que durant vuit mesos el govern espanyol no ha volgut parlar d’aquest pla amb la Generalitat i, a més, ha dit que ja neix mort perquè el 2015 ja s’haurà de tornar a canviar

La Generalitat presentarà una denúncia davant la Comissió Europea contra el Pla Hidrològic de l’Ebre aprovat divendres passat pel govern espanyol, “perquè és lesiu per a la preservació del Delta i per la lluita contra la salinització”, ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila.

Vila ha comentat que l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet un informe que justifica la presentació d’aquesta denúncia: “No és només una qüestió de gestió de masses d’aigua, sinó que també hi ha arguments ambientals; el Delta és reserva de la biosfera i tenim un compromís per defensar aquest entorn”.

El Consell Nacional de l’Agua es va reunir el juliol de l’any passat per últim cop per definir aquest pla de l’Ebre i es va aprovar tot just aquest divendres. “En tots aquests mesos no hi ha hagut cap reunió per diàleg”, argumenta el conseller per explicar per què no es creu les paraules del ministre Arias Cañete de dilluns, que va dir que estava disposat a augmentar un 10% més del cabal fixat per a aquest pla: “Veurem si aquest oferiment de diàleg és sincer”.

“Estem convençuts que la UE ens donarà la raó. La Comissió Europea demanarà informació a les dues parts i després decidirà si incoa l’expedient”.

Santi Vila també ha recordat que aquest pla de conca de l’Ebre “ja neix mort”, perquè el 2015 ja s’haurà de replantejar un altre cop.

El conseller també ha volgut marcar distàncies entre el aquest Pla Hidrològic de l’Ebre respecte del Pla Hidrològic Nacional de fa deu anys: “No són comparables”.

ara.cat | ALBERT SOLÉ Barcelona |

 Ecologistes en Acció

csg manoloAmb data 6 de febrer de 2014 la Plataforma en defensa de l’Ebre hem entregat un informe a la fiscalia de Barcelona alertant de diferents fets del projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues.
El Segarra-Garrigues és la major inversió realitzada a Catalunya després del tren d’Alta Velocitat. El cos inicial de 1.103.005.582 € (IVA 16% inclòs any 2002 ) ha sofert una desviació pressupostàira del 81% segons un informe intern de l’empresa de la Generalitat encarregada d’executar les obres, rondant al 2007 un cost entorn als 2.000milions d’euros [1].
Cal recordar que la Generalitat de Catalunya assumeix el 100 % les despeses de concentració parcelaria i la xarxa de distribució a peu de finca i un 50% a la xarxa de transport, l’altre 50% es fa amb finançament estatal. Indirectament la Generalitat també finança les inversions per a la distribució de reg en cada parcel•la (aspersores, pivots, degotejos, etc.) a través d’una línia de crèdit especial en entitats financeres de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA), a més d’altres ajudes a fons perdut incloses en el contracte global d’explotació.
Inicialment plantejava la posta en regadiu intensiu de prop de 70.000 Hc, tanmateix, donat que la zona afectada te un gran valor ambient como zona esteparia, la comissió europea a través de diferentes denuncies i procediments de infracció va fer augmentar la superfície de zones ZEPES fins a prop de 60.000 Hc [2] , tanmateix el projecte en cap moment s’ha redimensionat per adaptar-se a aquest canvi d’usos del sòl que a l’hora també provocaran una reducció de necessitat de recursos hídrics.
La Plataforma en defensa de l’Ebre alertem a la fiscalia sobre els següents punts:
• Roturació i posta en marxa de zones de reg en zones ZEPA que vulneren la directiva d’habitats.
• Dubtes sobre la viabilitat ambiental del projecte i les afeccions que aquest cabals tindran en espais naturals de la Conca del Segre (ES5130013-AIGUABARREIG SEGRE-CINCA), Noguera Pallaresa (ES5130014-AIGUABARREIG SEGRE-NOGUERA PALLARESA) i Delta de l’Ebre (ES0000020).
• Dubtes sobre la afecció a les aigües subterrànies i superficials ja que es tracta de les zones mes degradades de tota la conca de l’Ebre amb incumpliments reiterats dels límits de contaminació per nitrats.
• Dubtes sobre la viabilitat econòmica del projecte ja que no ha hagut un redimensionament de la infraestructura per adaptar-se al canvi d’usos del sòl i de necessitat de recursos
• Dubtes sobre la viabilitat econòmica en l’explotació del regadiu donat el increment continuat de les tarifes elèctrique i especialment el terme de potència (terme fix) que s’ha triplicat en els darrers temps i que augmenta les despeses fixes associades a aquest regadiu
• Dubtes sobre la càrrega financera que aquesta obra representa per la Generalitat de Catalunya i que ja l’any 2012 va generar un recurs contencios administratiu del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i mediambient (MAGRAMA) contra la Generalitat de Catalunya per no poder fer front al pagament d’aquesta infraestructura [3].
• Dubtes sobre el destí final del recurs aigua del Segarra-Garrigues. El sobrecost de la instal.lació i explotació unit al sobredimensionament tan en la infraestructura com en la reserva del recurs (concesió en tràmit) generarà un excedent d’aigua que els usuaris podran vendre a altres usuaris amb major capacitat de pagament com pot ser l’abastament metropolità de Barcelona. Això implicaria un transvasament entre dos conques diferents com són la Conca de l’Ebre i les Conques Internes de Catalunya.
• La Generalitat nega aquesta possibilitat de transvasament tanmateix diverses declaracions tan dels promotors Aigües del Segarra-Garrigues i la Diputació de Lleida, i alters taules de debat de l’aigua corroboren aquesta inquietud de la Plataforma.
• La recent Lei 21/2013 d’avaluació ambiental on es modifica el règim de transvasaments i facilitarà la venta d’aigua entre usuaris de diferents conques obri la porta de bat a bat als transvasaments, tal i com ja ha manifestat el conseller d’agricultura de la comunitat de Murcia [4] recentment. Per tan obre la porta del transvassament de les aigües del Segre a les conques internes de Catalunya. .

La PDE ha estat acompanyada per la Plataforma Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Depana, Enginyeria sense Fronteres, Martorell Viu i altres col•lectius en suport de la denúncia presentada.

Plataforma en Defensa de l’Ebre

efectes del cargol poma copia

La plaga del caragol maçana està causant veritables estralls agrícoles i mediambientals al delta de l’Ebre. Després de quatre anys des de que se va donar la primera veu d’alerta; este caragol no ha fet més que avançar per arrossars, desaigües, canals i riu i sembla ser que costa trobar un mètode de lluita eficaç que no acabi suposant un càstig econòmic important al sector arrosser que és qui a priori més n’està patint les conseqüències. Per a un correcte control d’esta plaga és necessari comptar amb al participació del sector arrosser del delta com a gestor de la gran part dels espais oberts. Per això, a data del 7 de novembre del 2013, s’ha publicat al DOGC la Resolució AAM/2291/2013, de 30 d’octubre, per la qual es fixa com a mesura de control del caragol poma el tractament amb aigua de mar i l’assecament hivernal de determinades zones del Delta de l’Ebre. El caragol maçana és una espècie aquàtica que no pot sobreviure perllongadament en espais secs, però que s’adapta molt bé a les condicions d’inundació quasi permanent en que se troba al delta de l’Ebre. En este sentit, sembla que un dels mètodes de control més eficaços contra esta espècie hagi de ser l’assecat dels arrossars i de la xarxa de drenatge. A més a més, tant l’assecat com la salinització representen un mètode de lluita barat i respectuós amb el medi ambient si el comparem amb altres tractaments de tipus químic. Però resulta preocupant el fet de que l’assecat necessari i obligatori de camps i desaigües entri en conflicte amb les mesures agroambientals de l’arròs a que s’adhereixen els agricultors per tal d’anar un pas més enllà en el respecte del mediambient, de la qualitat de les aigües i també per a poder mantenir la viabilitat econòmica d’un sector que sobreviu gràcies a estes ajudes. Més concretament, estem parlant del descompte d’uns 54 €/ha corresponents a la prima de la inundació hivernal dels arrossars i que els agricultors arrossers deixaran de percebre durant campanya del 2013. De totes maneres, els agricultors més afectats per la plaga són conscients del problema i tot i no trobar-ho just, alguns ja s’han resignat al descompte d’esta quantitat d’ajudes per tal de poder continuar cultivant arròs. Però el fet més preocupant és el que pugui passar l’any 2014 en situació de pròrroga de les mesures agroambientals de l’arròs. La Direcció General d’Agricultura y Desenvolupament Rural de la Comissió Europea ha entès la situació d’excepcionalitat per a l’any 2013; però davant la incertesa creada entre el compromís d’inundació en la subactuació agroambiental de “Millora de la qualitat mediambiental de les iagües i les terres dedicades al cultiu de l’arròs” per una banda i la obligatorietat d’assecar alguns camps afectats que s’estableix en la Resolució AAM/2291/2013 abans esmentada; no podem estar completament segurs de que esta línia d’ajuts s’asseguri en la seua totalitat per al 2014. En este sentit, hem de tenir en compte que la inundació hivernal és un compromís inseparable dels altres sis compromisos establerts en la subactuació agroambiental a que s’acullen els arrossers al delta de l’Ebre. Per tal d’entendre la importància d’aquests ajuts en el balanç d’explotació dels agricultors arrossers, cal saber que el total percebut pels agricultors en la subactuació correspon a 391 €/ha i que significa un 25% de la seva renda. També cal saber que esta no és una situació desitjada pels arrossers i que per interessos internacionals, l’arròs és un producte fortament intervingut, considerat com a “de primera necessitat” i que per tant, el seu preu ha de ser baix per a que tothom el pugui consumir. Resultat; que avui en dia els agricultors arrossers tenen el preu de venda igual al cost de producció i per tant, el benefici d’explotació correspon a les ajudes establertes i sense les quals, no podrien mantindre la seva activitat. Finalment, un altre punt conflictiu i molt important en la gestió de la plaga del caragol maçana és el seu control en el riu. Ara per ara, les organitzacions i departaments de l’Administració que tenen competències al riu no s’hi han implicat amb la seriositat que se requereix. En este sentit, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) només respon pel tram d’aigües amunt des de la localitat de Tortosa; mentre que aigües avall correspon a competències de la Delegació de Costes del Ministeri per ser zona marítima terrestre. Així que entre uns i altres, durant el 2013 no s’ha dut a terme ninguna actuació al riu, quedant els marges fluvials infestats de caragol maçana i sent aquesta una font de propagació de la plaga riu amunt i cap a la xarxa de drenatge dels voltants en cas de crescudes del riu.

Marc Ibeas Enginyer Agrònom