«La lluita per l’Ebre va ser la prova que tot és possible si la voluntat és forta i la lluita noble.»
La gran mobilització social que va néixer, es va desenvolupar i va esclatar a les Terres de l’Ebre per defensar l’aigua del riu, davant la pretensió de l’Estat espanyol de desviar-la cap a altres territoris, va ser la primera lluita organitzada del territori i la primera victòria davant del poder de l’Estat.
Lluitar contra el transvasament era lluitar contra l’empobriment econòmic i moral de la nostra gent, era lluitar contra la desaparició del Delta i de tota la flora i fauna que s’hi arrelava. Va ser la primera lluita ecològica del territori i va convertir-se en el símbol de les Terres de l‘Ebre, el despertar de la letargia del franquisme, el reconeixement d’uns valors culturals i l’orgull de defensar-los.
La lluita que va fer adonar-nos de la nostra força, de saber-nos unides, ens va ajudar a conèixer-nos, a oblidar el victimisme, a acabar amb les queixes i a començar amb les reivindicacions. La primera gran victòria de la gent de l’Ebre que ens va situar en el mapa.
Potser sí que havíem estat oblidades, però ja no permetríem que ens oblidessin més. La Plataforma en Defensa de l’Ebre va ser l’embrió, el model i exemple de lluites polítiques i socials posteriors.
Vaig descobrir la tenacitat de persones molt diferents que mai no havien participat en lluites socials, que mai no s’havien mobilitzat però que van sortir reiteradament i tossudament al carrer per a defensar la seua vida: lo riu.
La lluita per l’Ebre va ser la prova que tot és possible si la voluntat és forta i la lluita noble.
Gràcies a la meua gent, per tot el que em vau ensenyar i per tot el que em doneu.
