La Plataforma en Defensa de l’Ebre no posa data a la mobilització contra el transvasament del Segre
A.Caralt-diaridetarragona.com
La Plataforma en Defensa en l’Ebre es mobilitzarà, però encara no sap quan, en contra del transvasament d’aigua del riu Segre, a través del canal Segarra-Garrigues, a quatre municipis de les conques internes de Catalunya.
L’anomenat pacte de Rialb va centrar les intervencions dels antitransvasistes, que ahir al vespre van celebrar la 15a Assemblea General a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. El seu portaveu, Manolo Tomàs, anuncià que la mobilització està «cantada» però que ara cal ser «prudents». La PDE vol evitar una confrontació territorial amb ciutadans de Lleida i del nord de Tarragona i vol escollir el moment adequat per a l’acció directa.
En aquest sentit, Tomàs va demanar comprensió a la societat catalana pel ferm rebuig mostrat per la plataforma al transvasament. «Ens diuen que és poca aigua i per a pocs pobles però per al transvasament a Tarragona, avui consolidat i vitalici, ens van dir una cosa semblant», detallà.
Tomàs rebutjà també que el Govern català consideri el pacte «un projecte de país» i alertà que la decisió és la porta d’entrada a un transvasament obert del riu Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Així les coses, la PDE va demanar al Govern català una moratòria de tota la planificació hidràulica a Catalunya, incloent-hi el pacte de Rialb, «fins a definir les necessitats per al riu Ebre i el Delta a causa de nous condicionants com el canvi climàtic o l’aplicació del Pla Hidrològic de l’Ebre», va afegir Matilde Font.
A la Generalitat també se li reclama la redacció d’informes tècnics que reforcin el recurs contenciós administratiu interposat per la PDE, Depana, 17 ajuntaments ebrencs, dos EMD i dos consells comarcals contra el Pla Hidrològic de l’Ebre aprovat per l’executiu espanyol el 2016.
L’advocat, Lluís Toldrà, detallà que el recurs interposat davant el Tribunal Suprem es resoldrà en un termini d’entre un any i mig i dos anys i que l’objectiu dels promotors és reclamar que la causa s’elevi al Tribunal de Justícia Europeu, estratègia que podria augmentar les opcions d’aconseguir una sentència favorable. De manera paral·lela, la Comissió Europea ha d’emetre un informe vinculant sobre la legalitat del mateix pla abans d’acabar l’any.
Tomàs va alertar, tot seguit, que fa mesos es cou a l’Estat les bases d’un nou Pacte Nacional de l’Aigua que definiria quines són les conques excedentàries –l’Ebre se’l col·locaria en aquest sac– i les deficitàries. El pacte seria l’avantsala d’un Pla Hidrològic Nacional on es propugnaria la solidaritat hídrica, concepte que obriria la porta a transvasaments.
Davant les sospites, la PDE pretén forçar la compareixença pública de la Ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, perquè expliqui els detalls del pacte i si es compromet a aplicar les mesures correctores que la Comissió Europea va traslladar el 2016.
