Taules temàtiques sobre el Pla de Demarcació de l’Ebre organitzats per Cuenca Azul
Els dies 21 i 22 de novembre s’han celebrat a Saragossa les trobades de les Taules temàtiques sobre el Pla de Demarcació de l’Ebre organitzats per Cuenca Azul. (www.cuencaazul.com).
Al voltant de 100 participants, entre associacions ecologistes, d’afectats, i de defensa de l’aigua i del territori, de totes les Comunitats Autònomes de la conca de l’Ebre, hem estat debatent en aquestes Taules sobre alguns dels punts més conflictius del futur Pla de Demarcació. Les conclusions s’aprovaran i es faran públiques en la jornada de tornada convocada a Vitòria el dia 12 de desembre.
Els debats, liderats per experts en cadascuna de les matèries tractades, han estat molt intensos i han generat gran quantitat d’informació per a les organitzacions participants.
Es poden ressaltar ja alguns aspectes rellevants del futur Pla de Demarcació que s’han posat en evidència.
· El càlcul dels règims de cabals ambientals dels rius de tota la conca ja està fet i en poder de l’Administració, encara que encara no han estat inclosos en l’Esborrany del Pla perquè la CHE esta pactant amb els regants, hidroelèctrics i comunitats el número definitiu a exposar públicament.
· Els col·lectius denuncien que els valors tècnics de cabals ambientals s’estan retallant i maquillant abans de la seua exposició pública, cosa que fica en evidència la falta de voluntat política per complir la Directiva Marc.
· No obstant això mancada informació de les aigües de transició, costaneres i les masses tipus llac.
· En un primer repàs a l’esborrany del pròxim Pla es fa evident una completa esquizofrènia entre les propostes de mesures que afecten a la qualitat i les quals afecten a la quantitat, on es produïx un augment espectacular de les demandes sense analitzar les conseqüències que tenen sobre la qualitat de l’aigua dels rius. La contradicció entre aquests aspectes inseparables converteixen el nou Pla en un brindis al sol on s’esfumen tant l’arribar a els objectius ambientals de Bon Estat com el repartiment de demandes, que es converteix en una aleluya inassolible.
· En la taula d’economia de l’aigua, utilitzant l’exemple de l’embassament proposat per al ric Gállego en Biscarrués, s’ha evidenciat que els supòsits beneficiaris d’aquest embassament, no arriben a pagar el 5% del cost total de la infrastructura. Aquesta informació desacredita l’anàlisi de recuperació de costos del Pla de Demarcació.
· En relació als usos de l’aigua per a l’agricultura, s’ha fet palesa el fracàs de la majoria de les modernitzacions de regadius, des del punt de vista socioeconòmic i des del punt de vista ambiental. La manifestació dels agricultors de Madrid és prova del primer.
· És reconegut per tots els agents socials que la modernització no ha produït cap estalvi d’aigua ni cap recuperació d’aigua per als rius i ecosistemes aquàtics. Aquesta dada posa en dubte la rendibilitat i l’objectiu del finançament del 70% d’aquesta modernització per part de l’Administració.
· Davant la pràctica impossibilitat de continuar en aquesta línia, es fa inevitable l’alternativa de la reconversió del regadiu, amb l’amortització de sistemes poc eficaços, salinitzats, poc productius, etc.
· En quan a l’estat del tram baix de l’Ebre el pla de conca preveu:
o Embassaments de Ribaroja i Flix: masses molt modificades, no tenen cap objectiu d’assolir el bon estat ecològic.
o Tram Flix-Canaletes: no es assoleix el bon estat ecològic ni es previst que l’assoleixi fins el 2027.
o Tram Canaletes-Tortosa: es troba en bon estat ecològic.
o Tram Tortosa-Desembocadura: no s’ha estudiat per part de la CHE
o Mar de l’Ebre: no s’ha estudiat per part de la CHE.
o Badies Fangar i Alfacs: masses molt modificades, no tenen cap objectiu d’assolir el bon estat ecològic.
Terres de l’Ebre, 24 de novembre 2009
